El proppassat diumenge -28 d’octubre- va tenir lloc, a la parròquia de Santa Eugènia de Ter, a l’eucaristia, la celebració de la vida de la Conxita Pagès i Pont, que va néixer el 29 de juny de 1930 i va tornar al Pare -com li agradava dir- el 25 d’octubre de 2012.

Eugenienca de cap a peus, potser no podia tenir uns cognoms més eloqüents “Pagès i Pont”, era filla de Can Pagès del Vins que diverses generacions ha estat a la corba de la carretera Santa Eugènia. D’una memòria prodigiosa, sempre recordava diversos episodis de la vida del veïnat i la parròquia de Santa Eugènia.

Tothom en destacava la seva generositat i senzillesa. Valorava molt la vida de la comunitat cristiana i els valors evangèlics de la que n’era una assídua lectora, i va ser una tenaç dinamitzadora de la nova parròquia de Santa Eugènia, a la catequesi, a Càritas i amb els Amics dels Avis i Malalts.

El testimoniatge del text que transcrivim -que es va distribuir durant la celebració- posa de manifest el periple d’exili que diversos eugeniencs i eugenienques van patir com a poble i comunitat en no reconstruir-se l’església de Santa Eugènia de Ter en el lloc que li pertocava.

«25 anys. Records i vivències», de Conxita Pagès i Pont

«Sóc filla del poble de Santa Eugènia, i aquí he crescut humanament i espiritualment. Aquí em vam batejar i iniciar la meva vida cristiana.

Però va arribar un moment que no suportava i em feia patir molt la situació “sense vida, rutinària i de funcionarietat” en que s’havia transformat la meva parròquia, i que es va agreujar en els anys en què a l’església actual de Sant Narcís hi convivien les dues parròquies de Santa Eugènia i Sant Narcís.

Això va fer que deixés d’anar a la meva parròquia i peregrinés per totes les esglésies de Girona buscant un lloc que m’ajudés a créixer en la fe.

El vaig trobar a la parròquia de Sant Salvador d’Horta que, filla de la de Santa Eugènia i del Mercadal, estava en els seus inicis. Eren temps de post-concili, que allà es començava a fer realitat i a donar protagonisme als laics -i a les dones- dins de l’església.

Quan fa 25 anys la parròquia va tornar al barri vaig estar observant uns moments fins que vaig veure que aquella situació que em va fer marxar havia canviat.

Aleshores vaig comunicar a la meva parròquia “que m’havia acollit” que tornava a Santa Eugènia. S’havia acabat l'”exili de Babilònia” i podia tornar a casa meva.

M’ha quedat gravada dins de l’ànima la celebració de la Vetlla Pasqual d’aquell primer any 1981 en el més senzill local del carrer Turó. Érem 18 persones, i encara les recordo totes.

Aquí, des del primer moment, pel sistema, l’estil de les coses i les persones, m’he sentit alliberada, amb una gran llibertat interior i exterior.»

Conxita Pagès i Pont
Extret del llibre 25 anys. Records i vivències
Parròquia de Santa Eugènia de Ter (1981-2006)