La lliçó més evident de l’aportació d’en Carmaniu és segurament la necessitat urgent d’establir un cert ordre metropolità que garanteixi la qualitat de serveis i la seva excel·lència alhora que preservi els valors essencials de la identitat i la singularitat del territori en les seves múltiples expressions.

Joaquim Nadal, exbatlle de Girona, serà el nou Bismarck, impulsor de la nova gran area metropolitana de Girona.

Llegim el llibret Girona era Sant Gregori, de Xavier Carmaniu, creador d’un nou tipus d’historiador publicista cortesà, apadrinat pel Sr. Vidal, important neocapitalista mecenes de la Fundació Valvi, editor de llibres, promotor esportiu, televisiu de TVGi, etc. acompanyat pel més gran intel·lectual i polític orgànic de la burgesia gironina, l’exbatlle Nadal. Hem descobert llegint les pàgines d’aquest petit publireportatge encarregat pel Sr. Vidal, també exbatlle de Sant Gregori i propietari d’importants terrenys, de magatzems, negocis, etc…, a Girona i comarques, amb la presentació, com quasi tot, del que publica l’Editorial CGG sobre temes gironins.

Hi ha un pròleg del Sr. Nadal, en aquest cas, les quatre pàgines titulades El territori de Girona, que ens porta a pensar en la nostra vella tesi que el nadalisme es la continuació de la Gran Gerona de l’època dels ajuntaments franquistes, després de les vel·leitats independentistes dels municipis de Salt i Sarrià. Per problemes d’infraestructures urbanes, econòmiques i de serveis socials, el manteniment d’un excés de funcionaris. Hi ha molts economistes i urbanistes catalans que parlen d’una nova Gran Àrea Gironina, que comença amb l’annexió de Sant Ponç, Fontajau, Taialà, Germans Sàbat, Domeny, terrenys, barris, poblets que formaven part del municipi de Sant Gregori. És el mateix que va passar amb els pobles de Sant Daniel, Santa Eugènia, Pont Major i una petita part de Celrà i Salt.

Totes aquestes informacions ens porten a pensar que qui pot continuar la creació de la nova Gran Àrea de la Girona metropolitana és el batlle Nadal; per tant els rumors de la possibilitat que Nadal es torni a presentar com a batlle de Girona, es fan evidents. Una mà de ferro com el vell canceller Bismark que unificà Alemanya del caos dels cents regnes ciutats feudals en un gran mercat nacional econòmic social capitalista i imperialista.

El nou Bismark-Nadal hauria de tornar a seguir l’expansió de la Girona metropolitana amb Salt i Sarrià, Sant Gregori, Celrà, a Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva (no oblidem l’Aeroport de Girona-Costa Brava), també alguns parlen d’Aiguaviva, inclús Bescanó.

I com a resultat de les obres del TAV i la inauguració de la nova estació, Girona tindrà un nou nivell internacional, i el problema d’enderrocar els diversos quilòmetres del viaducte del ferrocarril convencional, entre altres problemes de la fi i manca del sol urbà, hi ha el problema de crear diversos parcs des de potenciar el de la Devesa (amb la polèmica del veïns i molts gironins que no volen un nou poliesportiu a la Devesa). I no parlem del més complicat, per a la seva amplitud, d’un nou parc a les Pedreres.
Els enormes problemes sobre el trànsit i aparcaments de cotxes, i el gran problema sobre l’atur, la immigració, excés de noves urbanitzacions, blocs de pisos, des de l’Avellaneda (carretera Barcelona) a les Ribes del Ter (Fontajau, Domeny), etc…

Amb l’actual globalització multinacional de l’economia, grans empreses, bancs, etc. del capitalisme en crisi estructural, a pesar que certs petits grups de gironins i catalans demanen la independència, el món evoluciona com Girona, cap a grans àrees metropolitanes, per a mi governades per governs demòcrates i socialistes. Ja sabem que l’exbatlle Nadal, el nou Bismark, és un autoritati burgès liberal, defensor del desenvolupament tècnic industrial urbà, territorial capitalista. Hem de ser les forces polítiques que estem a la seva esquerra les que hem de reorganitzar-nos, criticar i donar noves alternatives sense ser manipulats pel nadalisme.

Ja sabem que l’astut pragmàtic Nadal neo-Bismark és un hàbil implacable enemic, treballador que sap fer tots els papers de l’auca, al serveis de les seves ambicions personals i classistes, antiutòpic sense ideals, fanàtic de la concepció tecnòcrata desenvolupadora i modernitzadora de Girona i comarques. [Diari de Girona]