El dret a l’habitatge està reconegut en diversos instruments internacionals sobre els drets humans. De fet, l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans reconeix el dret a l’habitatge com a part del dret a un nivell de vida adequat. El que passa, com sempre en aquests casos, feta la llei, feta la trampa. I hi ha gent que té més cara que espatlla, com diu el refranyer popular. És el cas de Narcís Bonay i Maria Fonoses, un matrimoni de Girona que es va comprar una casa a la ciutat, i fa gairebé un any que no hi poden entrar perquè hi van entrar uns ocupes. La descoberta es va produir el 23 de desembre del 2014, quan l’home va anar a tancar el cotxe a la casa situada a l’avinguda Sant Narcís, número 3 [a la Rodona]. A l’habitatge, hi va veure coses fora de lloc, com si algú hi hagués entrat. El matrimoni va donar l’avís d’alarma a la Policia Municipal de Girona, que es va presentar a la casa per fer les comprovacions. Mentre la inspeccionava, va veure un home que hi entrava que va dir: “Què hi feu aquí a casa meva?” Va ser llavors quan la policia el va identificar, i va explicar que havia entrat perquè estava tot obert i que havia vist que allí no hi vivia ningú, i que, a més, “tenia dret a tenir un habitatge”. El que havia passat és que el matrimoni encara no s’hi havia traslladat perquè estava pendent dels permisos d’obres per condicionar-la.

Han passat 10 mesos des de llavors. I després de denúncies i dos judicis, el matrimoni encara no hi pot anar. L’afer judicial està seguint el seu curs i a hores d’ara encara no s’ha resolt del tot. L’ocupa ja no hi és –és a la presó per causes judicials pendents–, però ja va fer el seu negoci rellogant les habitacions a altres persones ocupes que ara hi viuen. Fins i tot va posar dos cartells a la façana. L’un que deia que llogava una plaça de pàrquing per 30€, i, l’altre cartellet, el va posar a la finestra demanant almoina per poder pagar la llum i l’aigua. Una factura a la qual, per descomptat, cada mes ha hagut de fer front el matrimoni que va comprar el domicili. Durant aquests mesos, l’ocupa fins i tot els ha volgut fer xantatge, exigint 15.000€ si és que volien que marxés de la casa. La parella no va caure al parany i no va pagar. Tot indica que l’ocupa els va intentar extorquir a la desesperada perquè sabia que al cap de pocs dies entrava a la presó, i volia treure’n partit abans d’estar entre garjoles. Durant la seva estada a la casa, fins i tot, l’home va fer el seu propi hort i va posar-hi plantes.

Ara el matrimoni té un altre problema afegit. Per comprar la casa va posar a la venda la seva, i ara, d’aquí a unes setmanes, haurà d’abandonar-la perquè el comprador ja ha fet efectiu tots els pagaments. Haurà d’anar a viure a Rupià, on té una segona residència que tenia llogada. Això vol dir que les despeses van sumant: advocats, despeses de la compra, despeses de la casa comprada, lloguer d’un pàrquing i, ara, el guardamobles i la mudança.

El primer ocupa és un indigent que dormia al centre La Sopa de Girona, cobra una ajuda social de 400€ i té antecedents policials i judicials per delictes comesos a Barcelona i la Jonquera. Pel que fa als nous ocupes, són un home i una dona que es veuen habitualment per la zona del barri de Sant Narcís pidolant pels supermercats.

En Narcís i la Maria encara hauran d’esperar una temporada per poder anar a viure a la casa que van comprar i on s’han instal·lat els ocupes. Tot a expenses de la resolució del jutge, que no saben quan es pronunciarà. “Tant de bo no ho haguéssim denunciat, perquè els tràmits són eterns, i hi ha altres mètodes més ràpids i efectius”, lamenta el matrimoni.