Les Fires de Girona ja són història. I la gent ja tenim guardats a la memòria de la vida els pocs moments que, segurament sense saber les veritables raons, ens han impactat més. En qüestió de dies o setmanes, si no ha succeït ja, seran reemplaçats per altres més recents. La primera línia de la nostra memòria, i de la memòria social, els desnonarà definitivament executant algunes de les lleis de l’existència humana. I només la paraula que quedi registrada d’alguna manera formarà part de la història general de cada poble. Així passa des d’aquella primera tauleta d’argila neolítica cuita al foc fa uns cinc mil·lenis a la ciutat sumèria d’Uruk on diuen que per primera vegada es van dibuixar uns significants signes que després hom va anomenar escriptura… És per això, i per raons lligades a l’afecte, que vull fer quatre comentaris sobre el llibre de les Fires de Girona d’enguany, obra de Manel Mesquita.

Més que un llibre

Primera cosa que vull dir: el llibre, Quatre pobles en un segle (1862-1963). L’annexió a Girona dels municipis de Palau-sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter, és -com es diu quan parlem del Barça- més que un llibre. Per la forma i pel contingut. Per la forma, perquè ha trencat tota una tradició de costossísims i ostensiblement ben il·lustrats llibres-objecte de Fires destinats a morir de riure oblidats amb els de la seva família en una llibreria del moble calaix de sastre del menjador d’uns centenars de singulars famílies gironines. Per contra, el llibre de Fires d’en Manel és un llibre-llibre d’un format clàssic agradable per llegir, consultar i treballar però amb una edició impecable. Un 10 pel canvi i que es mantingui… Però, naturalment, els seus grans valors els trobem en l’oportunitat i, sobretot, en el contingut. Oportunitat per la seva aparició en els 50 anys de la pèrdua de la independència municipal dels tres municipis veïns de Girona i, especialment, pel que representa aquesta aparició: no és cap brindis per la Gran Girona feta a cop de decret i imposició de les seves elits, sinó tot el contrari. I amb això entro ja en el contingut dient que estem parlant d’un llibre innovador i subversiu. Quina novetat introdueix? Doncs, al meu parer, una tesi nova i diferent que, partint d’aquella crítica declaració d’amor de l’entranyable perifèric i amic Jordi Vilamitjana que obre el llibre, analitza rigorosament i des de l’extraradi el tema de les annexions. I quan parlo de rigor parlo de la recerca documental i fotogràfica, de les il·lustracions i mapes, de l’estructura, de les falques informatives que salpiquen el text, de les cronologies, de la redacció made in Manel i, especialment, d’aquells petits detalls que solen passar inadvertits si no és fa una lectura atenta i amb la peculiar visió crítica producte de la factoria Mesquita. Per primera vegada es llegeix la lletra petita del contracte que a partir de 1963 hipotecarà el futur dels tres pobles i el llibre mostra les clàusules abusives que els poders fàctics de la Girona vella han vingut imposant al llarg d’un segle (1862-1963) preparant les annexions fins que la dictadura franquista va aplanar definitivament el camí.

Salvant les distàncies -i el que calgui salvar- el llibre d’en Manel m’ha recordat la lluita de l’Obra Social del Bloc Salt de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) deixant amb el cul a l’aire el banc dolent i les administracions i les audiències i demés justícies i demés misèries encara més dolentes que el més dolent dels bancs dolents. Deia que és un llibre subversiu, tan subversiu -seguint la metàfora de la PAH- com aquell discurs d’Eva Colau davant les nostres autoritats amb motiu del lliurament dels premis Català de l’any a la millor iniciativa solidària de 2011. Per cert, la televisió catalana va censurar les paraules de la portaveu de la PAH i la cara d’idiota que posava alguna de les autoritats presents. Estem segurs, però, que res d’això passarà amb el llibre de Fires i que es farà un esforç important de difusió a biblioteques municipals i escolars, centres educatius, entitats i persones de la ciutat aprofitant la seva volguda i ben aconseguida orientació didàctica.

Gràcies, Manel

Algú ho ha de dir fort i clar: Manel, amb el llibre de les Fires ens has fet un regal impagable. Només una persona tan generosa i lúcida com tu, disfressat per l’ocasió de centaure meitat historiador meitat periodista, ens podia regalar una eina tan didàctica i tan imprescindible per poder conèixer la història social de la gent de Girona, la perifèrica i l’amagada sota les pedres al voltant de la catedral. Fastiguejats de tanta mediocritat, de tant malbaratament de diner públic per mantenir tants i tantes mediocres ineficients, ens hauria d’avergonyir i indignar la paradoxa que una persona com tu que està sense feina encara ens regali el que hauria de ser llibre de text de la nova ciutadania del nou país que sembla vol obrir-se pas sigui com sigui. Repeteixo: moltíssimes gràcies, Manel.