Amb motiu de la celebració dels 25 anys de l’agermanament Girona·Bluefields reivindicàvem una mirada nova i diferent sobre Bluefields que orientés el futur de l’agermanament. Nosaltres, per donar exemple, ens vam graduar la visió i vam canviar d’ulleres per tal de veure la realitat amb més claredat i precisió… I van veure -primer de tot- la necessitat d’informar, sensibilitzar i educar a la ciutadania gironina i d’arreu, i així va néixer el projecte de sensibilització i educació per al desenvolupament Lan daukaia, lan takaia, swakwi takaia. Ensenyar, aprendre, salvar-se (amb un títol bilingüe, en mískitu i català) que ha generat materials com el llibre Ensenyar, aprendre, salvar-se (editat en català i castellà) i la pel·lícula documental de Pep Caballé La Revolución tiene todas las vocales que ara comencem a distribuir. Vam veure també la necessitat de continuar mantenint i reforçant un intercanvi humà imprescindible i útil (convidant l’alcalde de Bluefields a Santa Eugènia de Ter i Girona el passat 4 de juliol i organitzant la V Brigada AEPCFA-IPF a Bluefields, a l’agost). Però, sobretot, vam creure que des de la perspectiva de la cooperació per al desenvolupament humà, motor del desenvolupament econòmic, de la nostra ciutat germana calia començar pel principi, és a dir, per l’eradicació de l’analfabetisme.

Posar els fonaments del desenvolupament

Arreu del món s’ha demostrat empíricament que amb un poble analfabet no és possible parlar seriosament de drets humans i democràcia però tampoc de desenvolupament. Per exemple, com podem pensar en tecnificar l’agricultura o millorar la gestió dels excedents obtinguts amb un 60% de pagesos analfabets? Calia, doncs, obrir la porta al món lletrat enamorant, mobilitzant, organitzant i alfabetitzant. En una paraula, calia eradicar l’analfabetisme absolut de la població, continuar la postalfabetització centrada en la millora de la producció, la salut preventiva i el medi ambient, i l’eradicació dels analfabetismes que permetin una altra lectura i situació en el món, i, paral·lelament, calia treballar per poder aconseguir l’accés de la infància a l’educació fonamental. Ni més ni menys. Un procés, però, que, després de tres anys d’experiència amb les comunitats indígenes de la costa carib nord, culminat amb èxit el 2010, sabíem que implicava una complexitat pedagògica, logística i política extraordinàries. I així, amb una ajuda de l’ajuntament de Girona, el 2010 es van poder fer els primers desplaçaments i coordinacions al territori…

Posar els fonaments de l’agermanament

Aquest mes d’agost hem estat privilegiats testimonis de l’inici de l’alfabetització al municipi de Bluefields. Concretament, a l’illa de Rama Cay (Rama Ki n-Lakun, en llengua rama), una mena de reserva dels aproximadament 1.500 rames vius, un dels pobles originaris de la Nicaragua actual amb una llengua pràcticament en vies d’extinció. Avui funcionen ja sis punts del Yo, sí puedo amb una assistència de més de 60 participants (la fragilitat dels habitatges, fusta i palma, no permet punts de més de 10 participants) i s’han capacitat 20 joves facilitadores rames. El simbolisme, doncs, de celebrar el 25è aniversari de l’agermanament intentant eradicar l’analfabetisme en aquesta comunitat indígena i l’impacte que pot representar pels diferents grups ètnics del mosaic demogràfic de Bluefields, de tota la costa carib i del país pot ser realment important i exemplaritzant. Amb tota la modèstia del món, però amb tota la passió i el compromís de sempre, des de l’AEPCFA (Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador) volem posar els fonaments de la construcció del futur de l’agermanament. Volem continuar educant l’esperança, creant cultura de la solidaritat i somiant aquell altre món possible que un dia naixerà a Bluefields, a Girona i arreu. Com que no partim de zero estem segures que en aquest viatge no ens faltarà companyia… Prepares la motxilla?