Dilluns -22 de maig-, els arquitectes Ramon Bosch Agustí -fill d’Ignasi Bosch Reitg-, d’una banda, i Manuel Martín Madrid, de l’altra, van formalitzar el conveni de donació a la Demarcació de Girona del COAC d’un conjunt de material que passarà a formar part de l’Arxiu Històric de la Demarcació el qual, una vegada revisat i catalogat, podrà consultar-se i ajudarà en l’estudi de l’arquitectura contemporània de les comarques de Girona com ja fan els altres fons custodiats, entre els que s’hi troben el d’Enric Catà i Catà, Josep Esteve Corredor, Pelayo Martínez Paricio, Rafael Masó i Valentí o Joan Roca Pinet.

La donació efectuada per Ramon Bosch Agustí correspon a l’arxiu professional del seu pare, l’arquitecte Ignasi Bosch Reitg, una part del qual ja estava custodiat per l’Arxiu Històric. Aquest material s’haurà de classificar i descriure, labor que comptarà amb la col·laboració de Ramon Bosch Pagés, nét de l’arquitecte, i que posteriorment catalogaran els tècnics de l’Arxiu del COAC a Girona.

Ignasi Bosch Reitg, l’arquitecte del Grup Sant Narcís

Ignasi Bosch Reitg (Girona, 1910-1985) va obtenir el títol d’arquitecte a Barcelona l’any 1933. Acabada la carrera, es va instal·lar a Girona treballant al despatx del seu pare, el tambè arquitecte Isidre Bosch Bataller. Durant els primers anys va desenvolupar el racionalisme arquitectònic, basat en l’austeritat de línies i la funcionalitat dels edificis com a característiques principals; estil que va combinar amb elements del noucentisme, basats en la tradició popular i l’ús de tècniques artesanals com el treball de la pedra, la forja i la ceràmica. Després de la guerra civil va evolucionar vers un estil més monumentalista, propi del moment polític que el país travessava. Obres d’aquest moment són el cinema hotel Ultònia a Girona. En aquesta nova etapa fou nomenat arquitecte de l’Obra Sindical del Hogar i des d’aquest càrrec, va projectar i executà nombrosos conjunts d’habitatges protegits arreu de les nostres comarques com el Grup Sant Narcís. La pobresa de mitjans materials del moment, sobretot pel que fa al ferro per a la construcció, va fer que Ignasi Bosch desenvolupés un sistema d’edificació, basat en l’arquitectura tradicional, que permetia l’aixecament d’estructures d’edificis en base a la volta bufada o volta catalana, veritable sistema d’enginyeria basat en les construccions populars del nostre país i que estalviava de forma significativa l’ús de bigues de ferro en el forjat. També va projectar nombrosos edificis d’habitatges com la casa Culubret Picamal a Girona, la casa Riera Perpinyà i cases unifamiliars a la ciutat de Girona i a tota la província, inclosos blocs d’apartaments hotels i xalets a la Costa Brava.

Manuel Martín Madrid

Per la seva part, Manuel Martín Madrid (Madrid, 1938) ha donat un conjunt de croquis i dibuixos de les seves obres realitzats entre 1967 i 2005, entre els quals n’hi trobem de la Casa Francesc Colomer a Girona (1968-1971), la Casa Mendelson-La Madrugada (1969-1971) a Pals, la Casa Andreu (1987-1990) de Girona, la fàbrica La Artesana (1972-1973) a Olot, la Indústria panificadora (1978) a Bordils, o l’Escola d’EGB de Fornells de la Selva (1995-2000). Manuel Martín Madrid és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid al 1965 i és Doctor al 1969. Durant els anys d’estudiant també va treballar com a professor de dibuix a diversos centres i va col·laborar amb varis arquitectes. Des de 1970 a 1983 va completar la seva formació amb diversos seminaris i cursos. Viatjà per Europa i EEUU per conèixer les obres d’Alvar Aalto, Le Corbusier, Louis Khan, Mies van der Rohe, Frank Lloyd Wright, etc. De 1966 fins 1971 comparteix despatx amb l’arquitecte Lluís Sánchez-Cuenca. Al 1969 organitza l’oficina d’informació urbanística (OIU) al COAC de Girona i la dirigeix fins 1972. A l’actualitat, continua la tasca com a professional lliberal a Girona. Recentment, la Demarcació de Girona ha publicat una monografia d’aquest professional sota el nom d’Inventaris d’arquitectura. Manuel Martín Madrid (Girona, 2005).