El 9 de novembre de 2004, l’Ajuntament de Girona va decidir posar el nom de la poetessa Maria Castanyer i Figueras a un carrer de la ciutat; un carrer que fa dos anys no existia però que aquests dies s’està urbanitzant.

Es tracta del vial que va del carrer Montnegre a l’oest fins a la riera Marroc a l’est. Limita al nord amb la tanca dels camps de futbol del Santa Eugènia i del Cangi, la tanca de l’IES Santa Eugènia i els restaurants El Pou i Can Ribot. A la vorera sud hi tindrà una arbreda: «a la nova urbanització de Mas Masó s’hi plantaran més de 600 arbres i d’aquests, darrere l’IES de Santa Eugènia, se n’hi plantaran més de 300», Joan Pluma, regidor d’Urbanisme, a eldimoni.com el 15 de maig de 2006. I ja està; no hi ha res més.

Vist des de dalt de tot del mirador de l’institut, és un carrer absurd. Un carrer és per definició un «espai urbà flanquejat d’edificis o solars destinat al trànsit públic, per permetre l’accés als diferents indrets d’un poble o una ciutat i la comunicació entre ells». El carrer Maria Castanyer permet anar de la subcentral elèctrica de la zona fins a les ribes encatifades de brossa del mínim riu Marroc: una proposta apassionant.

Maria Castanyer va néixer a Girona el 1915 [vivia a la carretera de Santa Eugènia] i va morir a Blanes l’any 2003. Les Cançons del color del temps (1950) és considerat el primer llibre de creació literària editat en català durant el franquisme. L’any 1959, va guanyar la Flor Natural als Jocs de París. Fou una poetessa emotiva que conreà diversos temes i l’amor a Girona:

«Girona, jo t’estimo dintre els nusos
del meu camí; i en els tranquils viratges
giro el cap vers la forma del teu signe.
T’estimo lluny de mi… per enyorar-te!»

Lluís Lucero, en un magnífic reportatge a la Revista de Girona, núm. 235, ens diu que Castanyer tingué una infantesa dolorosa, una joventut difícil i una vellesa a l’asil. Cal afegir-hi, per coronar-ho, l’homenatge galdós de la ciutat a l’últim carrer del terme. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines