![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
El 9 de novembre de 2004, l’Ajuntament de Girona va decidir posar el nom de la poetessa Maria Castanyer i Figueras a un carrer de la ciutat; un carrer que fa dos anys no existia però que aquests dies s’està urbanitzant.
Es tracta del vial que va del carrer Montnegre a l’oest fins a la riera Marroc a l’est. Limita al nord amb la tanca dels camps de futbol del i del Cangi, la tanca de l’IES i els restaurants El Pou i Can Ribot. A la vorera sud hi tindrà una arbreda: «a la nova urbanització de Mas Masó s’hi plantaran més de 600 arbres i d’aquests, darrere l’IES de, se n’hi plantaran més de 300», Joan Pluma, regidor d’Urbanisme, a eldimoni.com el 15 de maig de 2006. I ja està; no hi ha res més.
Vist des de dalt de tot del mirador de l’institut, és un carrer absurd. Un carrer és per definició un «espai urbà flanquejat d’edificis o solars destinat al trànsit públic, per permetre l’accés als diferents indrets d’un poble o una ciutat i la comunicació entre ells». El carrer Maria Castanyer permet anar de la subcentral elèctrica de la zona fins a les ribes encatifades de brossa del mínim riu Marroc: una proposta apassionant.
«Girona, jo t’estimo dintre els nusos
del meu camí; i en els tranquils viratges
giro el cap vers la forma del teu signe.
T’estimo lluny de mi… per enyorar-te!»
Lluís Lucero, en un magnífic reportatge a la Revista de Girona, núm. 235, ens diu que Castanyer tingué una infantesa dolorosa, una joventut difícil i una vellesa a l’asil. Cal afegir-hi, per coronar-ho, l’homenatge galdós de la ciutat a l’últim carrer del terme. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]
Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES de Ter
i coautor del llibre IFP 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines