El proper divendres -3 de juliol- fa exactament 50 anys de l’actuació de The Beatles a la plaça de toros La Monumental de Barcelona (el 2 havien actuat a Madrid, a la de Las Ventas). Aquest esdeveniment em va agafar en la més tendra infantesa i no vaig ser conscient del que passava. La inconsciència continua. Aquesta introducció em va bé per parlar d’un altre fet protagonitzat per la banda dels quatre nois de barri de Liverpool, més Billy Preston (el cinquè beatle) al teclats, que hauríem de catalogar de provocador i rebel: el 30 de gener de 1969, el quintet va pujar al terrat dels estudis d’enregistrament Apple Records, en Abbey Road, a la metròpoli del Gran Londres, i van oferir al món sencer i gratis el que seria el darrer dels seus LP (discos, per als de l’EGB) publicats, el Let It Be (Deixa-ho estar). És un concert memorable. El podeu recuperar a Youtube (The Beatles Rooftop concert). Pujar el volum del vostre àudio. I xalar. Amb las músiques. Les lletres. La filmació en súper 8. La cara de sorpresa real dels vianants. Els bobbys (la policia londinenca) absolutament ultrapassats pel caos circulatori. L’inspector de Scotland Yard mirant de pactar l’acabament de l’acció. Els oficinistes de la city contrariats per la fressa. Cares de sorpresa i d’emprenyamenta… Magnific!

Al llarg d’aquests 46 anys que ens separen d’aquell moment transgressor a avui han estat moltes les bandes rockeres que han volgut reproduir la provocació -en la majoria dels casos coneguts o locals, pactadament i amb el suport de les institucions i discogràfiques, vaja!- damunt d’un terrat, balconada, àtic, teulada, terrassa, plataforma elevada… però han estat els Elisma, del barri de Can Gibert del Pla de Santa Eugènia de Ter (Gironès), els que millor han sabut connectar amb la radicalitat de l’antiga i original proposta nascuda l’endemà del convuls i esperançador Maig del 68. Els germans Ismael i Rubén Berengena i Àlex Morell -els components de la banda de rock & roll urbà i perifèric en estat pur- han tingut el parell d’instruments de corda i bateria necessaris per enfilar-se damunt d’un d’aquests blocs de pisos abandonats i a mig construir, degut a l’esclat de la bombolla immobiliària, a la zona del #BlocSalt que havia estat i està ocupat per la PAH, i enregistrar el videoclip -en HQ i projectar-lo al cinema- d’un dels temes del seu segon CD Mundo inmundo, titulat Calaña. No és una cançó protesta, és una proposta de hard rock subversiu sense concessions en un paisatge erm… Eugenial!

Elisma són l’autèntic pont (del Dimoni) entre grenyuts: Get Back (Tornar).