El Diari de Girona de dimarts -14 de juny- va publicar una sentència amb un titular tendenciós: «Dos escriptors han de pagar 2.500 € a l’autor d’un llibre que van plagiar». Benvolgut redactor senyor Santiago, per què només publiques la part més sensacionalista de la sentència? Per què no informes també que l’individu que diu que ha creat una obra ha estat sentenciat amb un «nul·la aportació artística»?, a més aquest individu d’escriptor no en té res! Ja li agradaria!

Mireu-vos el currículum del meu pare i veureu que no té necessitat de plagiar ningú, ell sempre que cita el seu inseparable Josep Pla ho fa referenciant, quan fa guions per a la ràdio els fa ell solet, amb dades de la seva hemeroteca, que molts voldrien tenir. En les xerrades als centres cívics i socials de gent gran, és ell qui tria el contingut i l’elabora. Dels vídeos que al llarg dels 80 van representar Girona a diferents festivals de cinema internacional què me’n dieu? Tenia alguna necessitat de plagiar l’obra? Ja us ho dic jo, cap! No hi ha dret que un aprofitat el situï en un lloc que no es mereix.

Senyors jutges, vostès ja tenien la sentència pensada, si haguessin mirat bé una per una les proves ho tindrien més clar. Ara el mal ja està fet, i com diu la cançó «El juez es un rey, por encima del bien y del mal», com sempre intocables i buscant els flaixos.

Que cadascú pensi el que vulgui, només voldria dir-vos que ja voldrien molts tenir la passió que té en Quim per Girona, l’afany de divulgació, les hores que ha passat, passa i passarà parlant de la nostra ciutat. Al final, el temps posa les coses al seu lloc, però el mal ja està fet (periodistes i jutges).

Per acabar, Quim no canviïs! T’estimem!

Narcís Torra Díaz és fill de Quim Torra Roura, veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com i d’OndaCero a Girona amb el programa setmanal Memòries de ciutat, al 90.4 FM