![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Santa Eugènia de Ter, Sant Daniel i Palau-sacosta eren tres pobles independents fins que varen ser integrats per decret a Girona el 1963. Ara, quan fa 51 anys d’aquells fets, a l’ADAC (Ateneu D’Acció Cultural) volem conèixer la seva realitat i la que hauria pogut ser si Girona no els hagués annexionat.
El passat dissabte -26 d’abril-, a l’ADAC va començar el cicle de tres visites guiades que ens porta -en els propers mesos- a conèixer els tres antics municipis de de Ter, Sant Daniel i Palau-sacosta, que varen ser annexionats a Girona el 30 de juny de 1963.
En aquesta primera visita, a de Ter, el recorregut va sortir, a les 11 del matí, de (Centre cívic de) i va anar des de l’antic nucli del poble cap a la colònia tèxtil de la Marfà, es va explicar la història d’aquesta fàbrica amb un paper destacat en la industrialització del Pla del Ter, tot seguit, va continuar fins a la segona, i més petita, colònia on es va visitar l’antic safareig públic i les hortes.
L’estreta relació del municipi amb l’aprofitament de l’aigua del riu Ter es va explicar a la sèquia. Després, fins al riu per explicar l’antic pont de la, els diferents usos del Col·legi Groc (ajuntament, església, casa del mestre), l’actual rotonda del , la reconstrucció del pont i es va acabar a la plaça del Poble, on es va fer un vermutet a la Taverna d’en Lucio, a tocar del Plat A Plat.
L’activitat, que va durar prop de tres hores, va estar conduïda per l’historiador i mestre Jaume Prat i per Manel Mesquita, editor del periòdic-e El
> Butlletí de l’ADAC del mes d’abril [clic a pdf]
> @eldimonipuntcom, un enllaç amb llibres a les biblioteques sobre
per si no en feu prou amb la visita http://tinyurl.com/kdgg5m6
Gràcies, Manel i Jaume, per la vostra manera tant entranyable i sentida de fer-nos coneixedors de la història, perduda entre espesos bancs de boira del temps, del nostre estimat poble de Santa Eugènia de Ter. (Això de poble, ho he posat expressament i, com més us escolto, més poble el sento. Hi ha sentiments que perviuen en contra del sense sentits i pobles i ponts que mai s’enfondran si la seva gent els conserva vius i els sap transmetre de generació en generació.)
De ben segur que les cabelleres de les nimfes d’aigua, els secrets i les vostres vivències compartides amb tots nosaltres al llarg de tot el recorregut han arrelat en la gent que us acompanyàvem.
A partir d’ara, perseguirem amb ulls de nen petit ombres de personatges eugenials que transiten en silenci per aquests carrers i places i que de sobte han pres vida i que ens recorden el seu passat de fàbriques, guàrdies civils, jornades interminables i sous de misèria i, també, de cadires al capvespres al mig del carrer, gatzara de mainada i veus prenen la fresca.
Penso que feu una gran feina d’apropament i recuperació de la memòria històrica que ens ajuda a molts a entendre d’on venim, com hem arribat fins aquí i cap i com volem anar més enllà. Enhorabona i fins a la propera.