![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
L’amic Pius Pujades iniciava la seva crònica dels dilluns a El Punt –de mitjan febrer– posant-se com a deures que miraria d’esbrinar si el carrer d’en Narcís Monturiol (a la primera cantonada de l’avinguda de, a la dreta, començant des de la carretera de) s’havia dit del 4 de Febrero, la fatídica data de l’entrada de les tropes franquistes a Girona, el 1939. Tot plegat venia a cuento pel fet que un amic seu li havia assegurat que a la ciutat encara teníem aquest record en el nomenclàtor. Un cop investigat -via internet- que això no era així, Pujades es plantejava el dubte de si el carrer situat darrere del veïnat de la sempre havia estat dedicat a l’«inventor i polític (1819-1885)» empordanès o abans recordava la liberación de Gerona. Doncs ara podem aclarir aquesta qüestió gràcies a l’excel·lent reportatge de Quim Torra –que publica– on es recullen els records de Dolors Punsí, veïna de de Ter, i unes extraordinàries fotografies inèdites de l’enyorat , amb la Catedral i Sant Fèlix al fons.
![]() |
|
La major part de l’actual traçat del c. Monturiol, de l’av. Sant Narcís a la frontissa del Riu
Manel Mesquita és veí del carrer d’en Narcís Monturiol de la