Vaig trobar a l’Aziz al #BlocSalt. Un més, un altre de la bona gent que vaig conèixer allà. Estava cuinant unes albergínies arrebossades que jo vaig confondre amb peix fregit. “No, no, són peixets, no tenim pasta per comprar peix”, em va dir rient.

L’Aziz Tarzhout havia d’anar al jutjat el dimarts -21 de gener-. Un jutge li havia acceptat el recurs que va presentar contra l’ordre d’expulsió que, com una espasa de Dàmocles, penjava sobre el seu futur a la ciutat de Girona. L’Aziz empadronat al barri vell de Girona i per tant gironí, com milers de persones a les nostres comarques, no tenia permís de residència ni de treball.

L’Aziz havia de presentar-se cada mes a la comissaria que el Cuerpo Nacional de Policía encara té a la plaça Sant Pere. Cada mes, durant els últims mesos, s’hi va presentar sense fallar cap vegada. Una de les darreres, el comissari J.J. Colinet se li va quedar el passaport sense raó aparent i cap explicació. També va amenaçar l’Aziz amb l’expulsió per “moro de mierda” y “mis cojones”, dos arguments perfectament vàlids en el marc d’una comissaria de la policia nacional (per a una caserna dels Mossos d’Esquadra activeu el traductor).

L’Aziz és conegut a Girona. Membre actiu del 15-M i activista de la PAH. Això és el que el diferencia dels milers de sense papers que viuen entre nosaltres com ombres sense drets. Ser solidari i membre de la PAH és la causa de la seva expulsió.

A l’Aziz el varen detenir quan es va presentar com cada mes a comissaria. El varen posar en un cotxe sense avisar ningú i portar-lo cap a Madrid. Uns amics que l’acompanyaven varen donar l’alerta. Les gestions d’en Benet Salellas, advocat, van fer recular el cotxe de la policia quan ja estava a Tarragona. Els companys de la PAH varen esperar a la porta la decisió del jutge. L’espera es va fer llarga, com sempre que s’espera el pitjor. Més de cent persones varen muntar guàrdia davant les portes del jutjat. El diputat del PSC Àlex Sàez es va deixar caure i va intentar alguna gestió. La Núria Terés, d’ICV, no va deixar de provar fins al final qualsevol trucada per intentar aturar l’expulsió de l’Aziz. El comissari li havia guardat plaça per les 6 del matí en un avió per deportar-lo al Marroc.

Finalment, a 2/4 de 12 els mossos varen fer una maniobra de distracció portant set furgonetes d’antiavalots, de nit i amb boira, i es varen endur l’Aziz emmanillat i amb caputxa a tota velocitat cap a Madrid. Anaven tard, tenien pressa.

En temps de retallades cabria preguntar quan ens ha costat la deportació il·legal de l’Aziz per alleujar l’entrecuixa del comissari. Un cotxe fins a Madrid amb dos o tres policies, 20 mossos dins el jutjat i set furgonetes de la BRIMO a fora, un jutge, un secretari, uns quants escrivents, un piló de litres de benzina, i un bitllet d’avió intercontinental.

L’Aziz mai hauria pensat que l’Estat li muntes aital comiat.

Dimarts -21-, aviat al matí, a les 9.30 en punt, els seus companys de les assembles del 15-M i la PAH i els seus amics ens presentarem al jutjat. El jutge ha de decidir sobre la seva ordre d’expulsió. L’Aziz en català, castellà, francès i àrab li hauria pogut parlar del seu arrelament, argumentar sobre els deu anys exercint de català. Des de casa, la seva família, al Marroc, no ho podrà fer.
Per això ho farem nosaltres, en nom seu, en nom de la llibertat.
Perquè cap persona és il·legal, volem l’Aziz a casa, a Girona, amb nosaltres.