Enguany, la nostra Festa Major del barri de Sant Narcís està marcada (i emmarcada) per les eleccions municipals i tot el rebombori que comporten…

Tots els preparatius dels molts i diferents actes que farem, tots els nervis de darrera hora, els passarem immersos en la dinàmica de la precampanya i campanya que segur vindran a fer pels nostres carrers i equipaments…

I, sortosament, la Festa Major començarà just després… amb el “silenci” mediàtic “després de la tempesta”… qui sap, potser la botifarrada popular, els balls o els partits de bèlit seran testimonis de les reunions secretes de darrera hora per definir pactes…

Aquest ha estat un any dur, precisament, per la proximitat d’aquestes eleccions.

L’AV Sant Narcís hem viscut moltes decepcions per culpa d’aquesta situació. Ha fet alentir fins a l’avorriment (i sovint aturat) decisions, actuacions i plans que podien millorar el nostre barri. En els que hi hem abocat molts esforços i il·lusions que no han estat correspostos (no ens ho sembla) pels qui han tingut la responsabilitat última (€) de fer-los possible.

Massa sovint, la nova realitat on els hem abocat els ciutadans (sense les buscades majories absolutes que els donin carta blanca!) -i que els hauria d’esperonar a treballar per i amb allò que tant creuen (democràcia)- ens ha estat totalment contraria: el debat tant necessari ha esdevingut un fre. Les responsabilitats compartides i la suma de sensibilitats no han aportat res a les il·lusions dels ciutadans sinó impotència i incomprensió (per als que han manat, queda clar que sumar és dividir!).

Ara que ens tornen a demanar la opinió, ara que els tornem a ser necessaris…

Que ningú oblidi que l’Audiència pública del TAV la varen “haver de convocar” perquè els hi varem obligar presentant més de 1.000 signatures!

El seu “silenci sistemàtic” i el seu “sistema silenciador” no ens va deixar altre via que fer ús del dret que tenim com a ciutadans d’exigir-los explicacions. Que ningú oblidi, però, quines van ser les promeses i compromisos que l’encara alcaldessa va prendre en nom de la institució que representava (i que ningú tingui la vergonya de no sentir-se responsable de les decisions preses… l’assumpció de responsabilitats, com la dels èxits, té caràcter retroactiu… i corporatiu).

Que l’èxit de l’esdeveniment és nostre (de tots nosaltres, els ciutadans)… el seu, s’esdevindrà quan ens convencin que estan defensant els nostres interessos.

Que ningú oblidi que encara tenen 2.719 signatures en algun calaix pendents de contestar… que la seva política de fets consumats ha estat tant agressiva, que fins el Defensor de la ciutadania, els propis socis i la oposició els han demanat una rectificació que no arriba…

Que ningú oblidi que encara ara ningú ens ha respost quan s’acabaran les obres del TAV ni les del tren convencional, quan recuperarem els aparcaments, els carrers, la normalitat, i què pensen fer al Parc Central.

Ara voldrien que tot quedi enrere (no vol dir que ho oblidem). Passi el que passi seran cares noves (esperem que també estils diferents) i ens caldrà tornar a començar (però no a estem disposat a començar de zero).

Continuarem estenent la mà per treballar plegats, continuarem estant presents a tantes Taules i Plans com ens convidin, continuarem explicant que no exigim per fotre, que ningú com els que hi vivim tindrà tant interès en fer dels nostres barris els espais més meravellosos per a viure-hi: hi vivim, decidim!

Martí Carreras és president de l’AV del barri de Sant Narcís
(article d’opinió inclòs en el programa de la Festa Major 2011)