A propòsit de l’activitat de divendres -12 d’abril-, al Centre cívic de Sant Narcís, sobre la realitat de Bluefields i Farsia, les dues ciutats agermanades amb Girona, quatre reflexions i alguna proposta…

Una inesgotable font d’ensenyances

L’agermanament amb Bluefields (Nicaragua), i també amb Farsia (Sàhara), ens interpel·la i ens recorda la necessitat urgent d’un món més just, en pau i solidari i justifica el canvi de valors que propugna l’Educació per al desenvolupament… Les tremendes desigualtats i injustícies que, si volem, podem observar a casa nostra, a Santa Eugènia de Ter mateix; l’enorme sofriment de molta gent, persones igual que nosaltres, exactament igual que nosaltres, no tenen punt de comparació amb la realitat social de Bluefields, dels Bluefields d’Amèrica i del Món. Res a veure… M’estalvio detalls doncs, fa uns mesos ja feia cinc cèntims sobre el tema. Ens recorda Paulo Freire que l’educació és un acte d’amor i l’educació alliberadora cal que es plantegi l’alliberament de l’oprimit però, també, l’alliberament de l’opressor… Bluefields ens pot permetre fer realitat allò que en paraules de Freire és “la gran tasca humanista i històrica dels oprimits: alliberar-se a si mateixos i alliberar als opressors, doncs, només el poder que reneix de la debilitat dels oprimits serà prou fort per alliberar-los a tots dos…” I amb això estic dient que Bluefields potser per a nosaltres, especialment per a la gent jove, una extraordinària font d’ensenyances humanistes, d’ensenyances crítiques, alliberadores i transformadores…

I que podem fer des de l’educació?

Primer: ens podem conèixer més i millor i desocultar les nostres realitats perverses i també els nostres somnis utòpics. I, això és imprescindible per a treballar junts, per a cooperar. L’intercanvi humà de tota mena, ara facilitat per les noves tecnologies, i les brigades que es desplacen cada any o la difusió de materials didàctics i altres recursos educatius són eines útils i econòmiques al nostre servei. Segon: sensibilitzar, lluitar contra l’alienació, l’analfabetisme polític i la manufactura de l’idiota col·lectiu, ajudant a descobrir els valors, com la solidaritat, que ens fan persones humanes. I, sobretot, educar l’esperança, doncs, tornem a Freire “no hi ha canvi sense somni, com no hi ha somni sense esperança”. Activitats com la d’ahir o les que s’organitzen en l’àmbit de la solidaritat i la cooperació s’han de continuar fent i cada vegada més. I tercer: des de la perspectiva de la cooperació per al desenvolupament humà, motor sempre del desenvolupament econòmic, cal començar pel principi i cal continuar alfabetitzant. Continuar i continuar fins l’eradicació dels analfabetismes.

Una proposta final

Acabo tornant a Freire recordant que “l’educació no canvia el món: canvia les persones que van a canviar el món…”. Fem servir l’educació, doncs, a l’hora de repensar l’agermanament, a l’hora de repensar la solidaritat i la cooperació, a l’hora de construir junts una nació i un món com voldríem que fos, a Girona, a Bluefields i arreu. Us puc anunciar que l’AEPCFA-Girona (Assoc. d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador) s’ha compromès a col·laborar en la construcció d’aquest món al Pla de Ter (Santa Eugènia·Can Gibert·Sant Narcís) constituint un grup de persones solidàries amb Bluefields i la resta de pobles en procés d’alliberament i progrés. Et/us convidem a participar…

Sebas Parra és veí de la Marfà de Santa Eugènia de Ter