Lloret de Mar sol acaparar molt l’atenció per qualsevol tema; que si casos de balconing, que si xivarris sortint de les discos, que si apunyalaments, tot negatiu… Mireu, jo sempre serè un propagandista de la localitat selvatana. I practicaré el positivisme. No en va, totes les tristeses que fa que aparegui a tots els mitjans de comunicació, els hem de catalogar com a normals en una localitat, l’autèntica capital costabravenca, si més no en turistes passavolants. Ja el 1984 -jo mateix- en un treball videogràfic –La Costa Brava– presentat a Andorra, en incloure imatges de Lloret vaig sobreimpressionar unes dades, llavors actuals (hotels: 247, bars: 478, sales de festa: 30, bingos: 4). Igual les dades estan desfasades… no ho sé… sí sé que és la quarta població gironina pel que fa a nombre d’habitants. L’ordre, de més a menys: Girona (Santa Eugènia de Ter inclosa), Figueres, Blanes, Lloret, Olot…

Bé, després del meu preàmbul, parlarem de l’actualitat lloretenca: “L’Ajuntament vol prohibir estendre roba als balcons si es veu des del carrer”. Les sancions per als que no disposin de sisís i estenguin la roba a les baranes balconeres els pot representar una multa de 750 €. Potser en farem un gra massa… em sembla a mi.

Fa uns dies, llegeixo aquest titular: “Un grup de mossos rep Mas a Lloret de Mar amb cants de Viva España“. L’home va anar a inaugurar la nova Casa de cultura. I va tenir que escoltar xiulets, insults i poder llegir pancartes de l’estil “Mas, cabrón retalla’t els collons”. L’esbroncada dels Mossos d’Esquadra, emprenyats per les retallades, va ser amenitzada amb els cants del pasdoble Que viva España. Els agents no creuen en les paraules del President, convidant a “tenir confiança”, “il·lusió”, “auto-estima”… ha, ha, ha. Mentre l’examo de Catalunya, Jordi Pujol, ja pot anar dient que “fan mal al país”, referint-se a l’ús del castellà com a protesta contra les retallades.

Un, que ja està de tornada de tantes coses, principalment de la política, ja sigui catalana o castellana, us explicarà un cas com un cabàs, que es deia abans… Fa anys vaig a la comissaria gironina dels Mossos d’Esquadra, la de Vista Alegre. Es tractava de presentar una denúncia. Es suposa que aquella gent (encara que no siguin originaris de Catalunya) haurien d’atendre en català. Bé… no va ser així, i consti que jo no seré mai de la ceba catalanista per antonomàsia. El cas, que al demanar-me el DNI, la mossa (era mossa, tampoc ve al cas) es va exclamar dient-me “No puedo tramitar la denuncia con este nombre”. Home!, vaig fer jo i vaig inquirir detalls. “En el ordenador figura Joaquín y no Joaquim”… Segurament, d’anys enrere així devia figurar… Jo que m’havia catalanitzat el nom al meu carnet d’identitat… no hi va haver res a fer… al seu ordinador figurava el nom castellanitzat.

Acabaré aquest meu article, felicitant de tot cor l’Ajuntament lloretenc en mostrar a Mas el que sens dubte és la joia de la corona del poble: els jardins de Santa Clotilde.

Quim Torra i Roura és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com i d’OndaCero a Girona amb el programa setmanal Memòries de ciutat, els dilluns -en directe- al 98.9 FM