Aquest matí t’hem anat a buscar un ram de margarides blanques com les que t’agraden tant.

Sabíem que te’n anaves, però no ens ho acabàvem de creure. La mort sempre ens desconcerta… i el teu coratge fins al darrer moment ha estat admirable.

Les amigues i els amics, les persones que hem tingut la sort de tenir-te a prop, no podem fer res més que agrair-te la imatge i l’empremta que ens deixes gravada per sempre més en els nostres cors.

La d’una persona entusiasta amb la vida i les persones estimades, gaudint al voltant d’una taula ran del mar o escoltant Silvio i Aute una nit màgica a Cadaqués.

Et veia sovint a Sant Feliu, la vila ganxona que et va seduir en els teus darrers anys, amb un somriure encomanadís, atrafegada pensant en els teus, o bevent a glops, el sol, el mar i el vent que tant et van acariciar.

Havies viscut un temps a Salt i en vas homenatjar el teu amic i mestre en un llibre on hi vas abocar totes les teves habilitats d’escriptura.

Perquè si en una cosa eres bona, “boníssima”, era en la teva feina. Ens llegues també uns escrits, desats per sempre en El Punt, el diari pel qual tant vas lluitar, dignes de llegir i rellegir.

Per tot això, i més…

Avui no podem, no ens queda altra opció, que donar-te’n les gràcies… per haver fet teus aquells mots marcats en pedra antiga: “Enlluerna mentre visquis i no t’afligeixis per res.”