Dos barris de Girona, units per reclamar 40 millores: Santa Eugènia i Can Gibert del Pla creen una mancomunitat amb gairebé trenta entitats; acabar els projectes del Pla de barris, refer el Pont del Dimoni i crear parcs, entre les prioritats

EL PUNT > Els barris de Santa Eugènia i Can Gibert de Girona s’han unit en una mancomunitat per reforçar les seves peticions i, sota el paraigua de gairebé trenta entitats, han elaborat un document en què reclamen una quarantena d’accions que hauria d’impulsar el govern de la ciutat. De les diverses trobades entre les entitats que formen part de la mancomunitat n’ha sortit un document de prioritats.

Una de les peticions més destacades de la mancomunitat és que s’acabin tots els projectes inclosos en el Pla de barris, és a dir, que es culmini la reforma de la plaça del Barco, el centre de joves i el reclamat pàrquing subterrani a la frontissa de Santa Eugènia. De fet, també se sol·licita al consistori un pla d’aparcaments per al barri, la creació de més parcs a la frontissa amb Salt, al gran parc erm de Can Masó, i facilitar l’ús de la bicicleta amb més carrils bici.

El foment de l’esport amb la construcció de més equipaments o un major ús dels patis, més promoció d’activitats del lleure, així com diverses polítiques dirigides als joves són algunes altres de les línies estratègiques que situa la mancomunitat per al futur del barri.

En l’àmbit educatiu es reclamen més polítiques encaminades a garantir l’èxit escolar, amb més activitats de suport a l’estudi i la promoció de la formació d’adults. Tampoc obliden les polítiques comercials, així com les millores en les polítiques per promoure les activitats de les entitats i els projectes que s’encaminin en la millora de la convivència, un aspecte bàsic per als barris.

La llarga lluita per l’històric pont

Datat el 1357 i obra del mestre Guillem de Granollers, veí de Montfullà. Aquests són els dos principals elements que cal recordar d’un pont històric com és el Pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter. Una infraestructura que des dels seus inicis va tenir una gran utilitat, ja que l’existència del pont facilitava l’accés al municipi de Girona, en superar el Güell en aquest punt i evitava als ciutadans de la rodalia de Girona haver de fer una gran volta. La presència de l’històric pont es va allargar en el temps, però l’any 1968 es desmuntar pedra per pedra. Una dècada després, es va iniciar un moviment veïnal perquè el pont es rearmés al barri com a símbol històric i identitari. El 1981, l’Ajuntament de Girona aprovava en ple el compromís, però els anys van passar sense que es fes realitat la reconstrucció del pont. El setembre de l’any passat, el ple va aprovar una moció per fer el projecte i permetre’n la reconstrucció. Els veïns volien que es fes a prop del lloc original. [El Punt]