… per què mai més no torni a succeir

Aquest és el text de la contraportada del llibre Sumaríssim d’urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol), treball d’investigació que Jaume Prat va iniciar l’any 2004 sobre l’acarnissament que la guerra feu en una anònima família saltenca, exemple d’altres milers de famílies escampades arreu del país. Persones normals i corrents que, degut als seus ideals polítics i al moment històric que els va tocar viure, passaren a convertir-se en tristos protagonistes d’obscurs fets emparats sota la tant anhelada revolució social, aconseguiren tenir un paper en el món polític de l’època o tant sols serviren, per ideals o, de manera més o menys voluntària, de simples peons del munt de batalles militars (la majoria d’aquestes totalment inútils) que configuraren la llarga i sagnant contesa.

El tipus de persones anònimes, víctimes del seu temps, que mai surten reflectides en els llibres d’història: dos humils treballadors del ferrocarril, una obrera tèxtil aficionada al teatre, un paleta a qui la guerra li sorprengué fent el soldat i un sindicalista convençut. No per això les seves històries deixen d’ésser menys interessants, ans el contrari, ens donen l’oportunitat de descobrir, des d’una perspectiva molt diferent, molts aspectes de la Guerra Civil de vegades ignorats pels mateixos investigadors professionals.

Fitxa del llibre
Prat i Pons, Jaume
Sumaríssim d’urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol)
Edita CCG Edicions, 2010

L’autor: Jaume Prat
Jaume Prat i Pons (Veïnat de Salt, 1965) és mestre i historiador, autor dels llibres d’investigació 4 pedres de… La telegrafia òptica a Catalunya (Institut Cartogràfic de Catalunya, 2004) i coautor de la Guia de la muralla de Girona (Ajuntament de Girona, 2008) i Germans Sàbat. 50 anys de poble! (AV Germans Sàbat, 2009). També és comissari de l’exposició itinerant La telegrafia òptica a Catalunya (Sala La Carbonera del Museu d’Història de la Ciutat, tardor 2004) i, juntament amb Jordi Pericot, de l’exposició Bombes sobre Girona (maig 2010) dins el refugi antiaeri de la Guerra Civil del Jardí de la Infància de Girona, nova extensió de la sala núm. 13 del Museu d’Història de la Ciutat dedicada a la Guerra Civil Espanyola (1936-39). D’altra banda, és guia ocasional del Museu d’Història dins la proposta, ideada per ell mateix, Trepitja la història, amb diverses visites guiades: Una atípica ruta per la muralla, Les muralles del Mercadal, Les defenses de Montjuïc, Els indrets de repressió, La defensa passiva a Girona durant la Guerra Civil, Santa Eugènia de Ter. La història d’un poble, Germans Sàbat i els seus orígens. També és autor de nombrosos articles sobre història local. La seva vinculació amb Santa Eugènia de Ter ve de petit, tenint en compte que el seu poble (Salt) també va estar molts anys agregat a Girona, igual com li va passar a Santa Eugènia. Actualment, juntament amb Jordi Pericot, està investigant i recopilant dades per -en un futur- escriure la història d’aquest poble del que, de moment, encara ningú en sap del cert els seus límits exactes ni algun dels secrets que amaga: Santa Eugènia de Ter.