Com a ciutadà de Girona, la celebració de l’homenatge a Carles Rahola en el record, m’ha emocionat, inspirant-me aquest senzill poema. Per això voldria felicitar en Quim Cubert, per tenir la idea de fer aquesta celebració; a en Xavier Carmaniu i Josep-Maria Terricabras, pels seus respectius parlaments; a la Carme Val, per la seva lectura, plena de sentiment; al violinista Vladimir Kunça, per la seva interpretació d’El cant dels ocells; a la Titon Frauca, per la seva abrandada interpretació de la peça Damunt de tu només les flors, del mestre Mompou; als alumnes de l’IES Carles Rahola, pel seu reeixit audiovisual; a les associacions que, juntament amb en Curbet, han organitzat l’acte: CCG Edicions, Eldimoni.com, Assoc. de Represaliats pel Franquisme i Fotògrafs per la Pau; a l’Ajuntament, Diputació, Generalitat de Catalunya i Col·legi de Periodistes, que hi ha col·laborat; a totes les entitats que s’hi han adherit… i, finalment, a tots aquells i aquelles, que han matinat per prendre-hi part.

En memòria d’un home bo

Als setanta anys de la mort injusta,
d’un home assenyat, Carles Rahola,
un bon grup de veïns de Girona,
avui, n’han volgut fer bona memòria.

A les cinc del matí, enfront la tàpia
del cementiri on fou afusellat,
se l’ha recordat fent unes lectures,
de les darreres voluntats del finat.

Uns escrits que va fer, als instants previs
a la seva injusta execució,
amb una enteresa digna d’elogi,
transmissora de pau, en lloc de rancor.

En fer la darrera de les lectures,
consistent en el seu darrer comiat,
un violí ha desgranat la peça:
El cant dels ocells. Ens ha emocionat.

Tot seguit, al Jardí de la Infància,
s’ha llegit un article que l’escriptor
va escriure poc abans de la Guerra,
i que fou talment una premonició.

Després una soprano, a cappella,
amb un sentiment d’allò més abrandat,
ha interpretat una bella peça,
del mestre Mompou, en honor del finat.

En acabat, de nou, en comitiva,
anem cap a la Rambla de la Llibertat,
on enfront el monument a Rahola
s’ha fet un parlament a ell dedicat.

I al seminari, ja finalment,
-el lloc on aquell estigué presoner-
amb un audiovisual, fet per jovent,
se’ns ha mostrat un Rahola més proper.

Per tant ha estat una matinada
que ens ha sotraguejat, interiorment,
doncs en fer memòria d’aquell bon home,
es feia extensiva a d’altra gent.

És la història d’un personatge just,
amant de la pau i de la cultura,
que morí fruit d’un judici injust,
amb motiu d’una repressió molt dura.

Això ha d’ensenyar-nos, a tots plegats,
que les rancúnies no són mai bones,
doncs poden transformar la realitat,
portant enfrontaments entre els homes.

Lluís Torner i Callicó és veí del Güell-Devesa