El passat dimarts -10 feb.- al Punt de lectura Sant Narcís (Centre cívic), el Club de lectura Sant Narcís va organitzar la presentació dels llibres Els mestres de la República i Mare de déu, quina escola!, de Salomó Marquès -professor emèrit del departament de Pedagogia de la Universitat de Girona- i Raimon Portell -que va estudiar filologia, va fer de mestre i es dedica a escriure-.

Quim Pèlach -professor del Departament de Pedagogia de la UdG- i Lluís Gil -coordinador del Club de lectura- van introduir l’acte, que va ser un homenatge a totes aquelles persones que van lluitar per construir una escola nova que formés ciutadans lliures, cultes i amb veu pròpia.

«Els mestres de la República»

A la imatge, d’esquerra a dreta: Raimon Portell, Josep M. Ainaud de Lasarte i Salomó Marquès, a la presentació dels llibres a Barcelona FOTO: ARXIU CLUB DE LECTURA

«Quan l’analfabetisme era un mal crònic que semblava que no tenia remei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers de nens corrien pels carrers, malnodrits, amb la salut precària. Quan no hi havia espais per jugar i hi havia una manca d’higiene i de cultura, va néixer una generació de mestres que, amb el referent d’Europa, va crear una escola nova i moderna adaptada als nous temps. La gran innovació d’aquesta nova pedagogia era el respecte a l’infant, els seus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d’entendre l’entorn, apropiar-se’l i construir-se’n una imatge. Els nens deixaven d’estar lligats a la taula recitant com lloros per parlar i escriure sobre allò que els envoltava. Era una escola laica i mixta que volia respectar l’opció religiosa de cadascú, sense imposicions, sense la missa diària. Els mestres de la República és, doncs, un homenatge a totes aquelles persones que van lluitar per construir una escola nova que formés ciutadans lliures, cultes i amb veu pròpia.»

«Mare de Déu, quina escola!»

«Un homenatge als mestres que van lluitar sota el franquisme per una educació de qualitat. El 1939, amb el final de la guerra començava un nou sistema educatiu que representava una regressió espectacular respecte l’avançada escola de la República. Els mestres republicans que no s’havien exiliat o desaparegut en la guerra van haver d’abandonar l’exercici de la professió o passar dures purgues. Mare de Déu, quina escola! Els mestres contra Franco és un exhaustiu repàs de quaranta anys d’exercici de la docència; des de les difícils condicions de la postguerra als moviments alliberadors de la transició, un repàs a noms propis com els de la pedagoga Marta Mata, l’Escola de mestres Rosa Sensat o les primeres escoles catalanistes i progressistes que es van obrir a Barcelona i rodalia.»

Lluís Gil Aban és coordinador del bloc Contes al blog, del del Club de lectura Sant Narcís i del bloc de l’Associació de Veïns del barri de Sant Narcís [lluisgil(arrova)eldimoni.com]