Bona tarda a tothom, voldria agrair-vos la confiança un any més, també als comerciants que ens han donat suport per tirar endavant el llibret de la festa i a l’Ajuntament de Girona per la seva col·laboració en la realització d’aquesta Festa Major del barri. Voldria demanar disculpes pel fet d’anar tant tard aquest any en donar la programació, però fins a darrera hora hem estat batallant per fer-vos arribar el llibret, espero que l’any vinent no ens agafi amb els pixats al ventre i a mitjans d’agost ho tinguem tot. I ja sense més preàmbuls, voldria presentar-vos el pregoner d’aquest any, un pregoner molt arrelat al nostre barri, podríem nomenar-lo com un històric del barri. Des que va néixer ens ha acompanyat a tots, i esperem que durant molts d’anys segueixi al nostre costat. És per aquest motiu que -des de l’Associació de Veïns Devesa-Güell– hem cregut molt important donar una responsabilitat tant important com aquesta al pregoner d’aquest any. Senyores i senyors, amb tots vostès el pregoner de la Festa Major de la Devesa-Güell, en Platanus Hybrida.

Josep Plazas ‘Lites’ és el president de l’Associació de Veïns Devesa-Güell

Pregó d’en Plataner Platanus Hybrida

	Els veïns -dissabte- escoltaven atents FOTO: MIQUEL RUIZ

Bona tarda a tots, jo ja porto 150 anys entre vosaltres i us puc dir que n’he vist de totes: segons els meus avantpassats van explicar-me que la història de la Devesa ja ve de fa molts segles enrera; que al 1423, la reina Maria Victòria en cedí una part; l’any següent, el seu marit -Alfons el Magnànim- va fer una segona donació; i finalment, el 1510, el rei Ferran el Catòlic va transferir definitivament tots els terrenys que encara pertanyien a la reialesa. La finalitat era que la ciutat de Girona pogués utilitzar-los com a defensa de les vingudes del riu i com a font d’ingressos per compensar els danys que els aiguats provocaven.

La principal activitat econòmica eren les plantacions d’arbres, normalment pollancres i àlbers, a les quals seguien les corresponents tales per obtenir diners amb la venda de la fusta. L’any 1794 es produeix la primera tala per preparar defenses militars. Ja fos pel primer o pel segon motiu, durant el segle XVIII i principis del XIX les plantacions i les tales van ser molt freqüents. Hi ha constància, però, que al s. XVIII ja es feia referència a la Devesa com a passeig. Aquesta utilitat recreativa era compartida amb les altre estrictament econòmiques. La Devesa estava també ocupada per horts. El fet que sovint fossin destruïts pels aiguats va fer que el 1837 se substituís aquesta activitat per la del pasturatge, que va durar fins el 1865. A partir d’aquest moment es pot dir que la Devesa s’orientarà definitivament com a passeig.

El 1859, l’arquitecte municipal Martí Sureda i Ardèvol, per iniciativa de l’alcalde Marià Hernández, va dissenyar l’ordenament de la Devesa i es van plantar els primers plàtans. El projecte es va acabar al final del s. XIX.

Per tant, es desmenteix la creença popular que la Devesa -tal com és ara- fos obra dels francesos. La Devesa va quedar molt malmesa després dels setges napoleònics, i els francesos, durant els anys que van ocupar la ciutat, la van replantar i van tenir cura de la seva conservació

Esdevingué un lloc de convivència, de passeig i esbarjo per a nens, joves i grans. Els actes festius, les parades i les desfilades militars, les competicions gimnàstiques, etc. se celebraven al parc. Eren moments en què la Devesa formava part plenament de la vida de la ciutat. Tanmateix, en aquest moment, començaren també les cessions a tot tipus d’utilitzacions del parc, parcel·lació per a ús particular i construcció d’edificacions. Es convertí en el recurs immediat davant les necessitats del sòl i equipaments per a la ciutat. Tot això portà un canvi de la seva fesomia.

Pels volts de 1940 encara eren freqüents les passejades, però uns anys més tard es féu palès l’allunyament dels ciutadans. Aquest distanciament s’ha relacionat amb moltes causes, la majoria atribuïdes al fet que la Devesa quedava apartada de la ciutat. Els elements que separaven Girona i la Devesa eren evidents: barreres naturals -com el riu Güell- i també artificials -com el tren i la carretera-. Durant prop d’un segle, per arribar-hi, calia passar pel forat del terraplè del tren, creuar un pont per travessar el Güell i trobar-se finalment a l’entrada del passeig. El 1973 es va aixecar la via del tren i, uns anys abans, ja s’havia desviat el Güell cap al seu curs actual. Uns obstacles desapareixien, però se’n construïen de nous, com la carretera N-II. És evident, però, que també hi havia barreres durant les èpoques d’assiduïtat a la Devesa. Les raons, doncs, havien de ser unes altres. Als anys seixanta es va relacionar aquest abandonament amb el boom del vehicle utilitari que començava a transformar la vida social gironina i a canviar els seus costums.

	Octaveta «Salvem la Devesa» FOTO: MARCEL DALMAU

Va ser una època d’abandó de la Devesa, la gent no hi anava, l’Ajuntament de Girona no se’n preocupava, els arbres estaven malalts. A mitjan dels anys setanta s’inicià un moviment social a favor de la Devesa. El 1975 es va fer un primer estudi sobre el problema sanitari de l’arbreda elaborat per Narcís Motjé a instàncies dels col·legis professionals de Girona. El 1976 va tenir lloc la campanya Salvem la Devesa, organitzada per l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG) amb el patrocini dels col·legis professionals de la província (i que ara, 32 anys desprès, ha tornat amb la mateixa empenta que abans).

Però han passat els anys i això ha anat cada vegada pitjor, diuen que tenen molta cura de tots nosaltres però la realitat és una altre, la Devesa com -a parc- cada vegada s’ha quedat més petita, i veiem molt poca gent aprofitant el parc com hauria de ser.

Els plataners suportem el mercat dos cops a la setmana, amb els seus camions i tota la brutícia que deixen; els cotxes campen com volen, molts col·legues meus sinó els cuiden acabaran molt malament; a part dels que ja s’han quedat pel camí degut a la construcció (us estic parlant del Palau Firal, l’Auditori, el passeig de la Copa, etc.) i als actes esporàdics de Fira de Girona durant molts mesos (com passa ara mateix, si voleu aneu a fer un tomb) o les Carpes a l’estiu.

Ara des de l’Ajuntament, ens diuen que per engalanar el parc, ens faran un pavelló nou (això sí, trauran el tir), que faran una piscina nova, i també les pistes de tennis… que tot quedarà molt bonic… però jo em pregunto: no hi han d’altres llocs a la ciutat per fer espais tancats?

No seria millor arreglar les pistes de tennis que ja tenim?… Fer un parc agradable -com tenen totes les ciutats- on la gent de tot tipus d’edat i amb uns circuits, anés a fer esport a l’aire lliure, fer-lo transitable per a petits, adults i grans?, que fos un espai segur?

Durant anys semblava que l’Ajuntament, volia endreçar, respectar i cuidar el parc, s’han tret edificacions i ara en volen fer de noves, algú m’ho pot explicar? Només travessant el riu ens trobem amb el pavelló de Fontajau, hores d’ara un espai de molt formigó amb un ús precari, allà hi ha aparcaments i espai suficient per fer-hi totes les activitats necessàries. Ara que no hi han calers, no seria millor aprofitar els espais que ja tenim i endreçar una mica el parc?

A vegades, durant la nit, parlem amb els col·legues, de quin futur ens espera, potser un genocidi? n’hi ha que diuen que en poc temps farem llenya… ja m’enteneu; d’altres, que com no ens cuidin, acabarem tots malalts, n’hi ha que fins i tot són més agosarats i que el futur del parc serà de formigó.

Però també n’hi ha que són optimistes -i jo en sóc un d’ells- que creuen que l’Ajuntament, pensant amb nosaltres i els gironins, reconduirà el tema, que ens posaran ben guapos, i que això farà que molta i molta gent ens vingui a visitar, com a lloc d’esbarjo, net i polit, sense transformadors, sense les Fires que només en quinze dies ens deixen trasbalsats per una llarga temporada, amb més fonts i camins per passejar, amb un espai on la gent gran pugui anar-la a fer petar o a fer exercici.

Si ens escolten serà el gran triomf de la ciutat, de tots plegats i sense rancúnies. Penseu que ara quan torni al parc diré als meus companys que per una vegada els gironins ens han escoltat i que d’una vegada per totes la Devesa s’ha obert a la ciutat.

Bona Festa Major a tothom… i fins aviat!

Plataner Platanus Hybrida és veí de la Devesa-Güell