Entrevistem Laura Colet, alumna de l’IES Santa Eugènia guanyadora del tercer concurs de narrativa, dins la categoria de 17 anys, convocat pel Club de lectura de l’AV Sant Narcís, amb motiu de la Festa Major del barri, la narració original titulada Per sobre de tot [clic aquí per llegir-la]. Laura Colet ha fet primer de Batxillerat científic i vol estudiar medicina.

Com va ser de presentar-te al concurs?

– Va ser el professor de català, ens va donar alguns folletons i ens va animar a presentar-nos. Com que vam veure que confiava en nosaltres, ho vam provar. Vull agrair-li molt especialment a ell aquest premi.

Per què el títol, «Per sobre de tot»?

– El vam triar molt de pressa la Gemma i jo, volíem que resumís una mica l’argument, sense saber de què anava.

Per què vas triar «Sàskia» com a pseudònim?

– És el nom de la meva gossa.

L’argument és molt dur. Com vas anar elaborant-lo?

– Un dia vaig somniar una cosa una mica estranya. A la meitat de la història, li vaig donar un gir. Durant el dia hi anava pensant, introduïa canvis, i a la nit ho escrivia.

Els autèntics protagonistes són nens…

– A mi m’agradaria, de gran, adoptar un nen o treballar amb ells. Desconec la vida dels nens que es queden sense pares.

Coneixes algun cas de nens que visquin en un centre d’acollida?

– No. Però vull treballar amb nens. M’agradaria estudiar pediatria o col·laborar amb organitzacions com Metges Sense Fronteres. Però tot depèn de com em giri la vida.

Hi ha algun personatge especial en el teu relat?

– No ho sé, això potser es veu més des de fora. Jo no faig cap descripció, els personatges se’ls coneix pel seu comportament.

Parlem d’algun dels personatges. L’Eli, la mare dels nens, sembla una dona molt feble

– No ho és. El que passa és que està atrapada. Ella i el seu marit, el pare dels nens, des de joves estaven ficats en aquesta organització mafiosa. El que era dolent era en Leo , que és qui va matar el pare dels nens. L’Eli no podia sortir de l’organització perquè en coneixia massa coses.

Un altre personatge important és l’Emma, la professora

– Sí, ella sospita des del començament que la vida de l’Eloi no és normal, que hi passa alguna cosa greu.

Parla’ns dels nens, que són els personatges més importants del relat

– L’Eloi i la Nora són bessons. Havien de ser-ho perquè volia que anessin a la mateixa classe. Després ve en Rory i després, la Júlia. Estan acostumats a organitzar la seva vida sols; per això, malgrat tot, se’n surten prou bé de les dificultats. I s’organitzen per anar al col·legi, per fer els deures…Els dos grans havien viscut amb els pares i havien tingut una vida normal. Per això tenen uns hàbits: esmorzen, van al col·legi, fan els deures… La Nora és qui s’encarrega que tinguin els deures fets.

Hi ha elements al relat que contribueixen a augmentar la intriga

– Sí, la casa abandonada, la conversa a l’hotel…

A quina etapa dels estudis estarien els nens?

– Els dos grans, a primer o segon d’ESO. En Rory, més o menys a tercer de Primària, i la Júlia, a primer.

	Laura Colet i Olivé recull el premi FOTO: MIQUEL PAGÈS

Què ens dius d’altres elements que estructuren el relat, com l’espai, l’època…?

– El lloc és imaginari. Els nens viuen en una roulotte. Però els fets passen a diferents ciutats. Ells viuen a Kiowa, que evoca Las Vegas: casinos, negocis… Hi ha un restaurant que es diu Comanche. Vaig voler posar noms de diferents tribus índies. Linos és la ciutat on van a robar; la vaig posar dins la història per fer moure els nens, enviar-los a algun lloc. És on troben la casa abandonada.

Has optat per un final feliç. Per què?

– Des d’un principi, la meva idea era que anessin a viure amb l’Emma. En un moment donat, l’Eloi havia de morir. Però ho vaig canviar.

Et presentaràs a algun altre premi?

– Potser sí.

Estàs contenta d’haver-te presentat?

– Molt.

En què ha consistit el premi?

– 450 € i la pedra de Sant Narcís, un nummulit.

Qui més s’hi va presentar, entre els teus companys de l’IES Santa Eugènia?

– Gemma Vilanova, Anna Febrer i Guillem Belmar.

Pilar Jiménez és membre del Consell de redacció d’eldimoni.com/elsmilipico