Sóc gironí i fa 45 anys ens vàrem traslladar a Santa Eugènia de Ter, que en aquell temps era un poble veí de la ciutat de Girona carregat d’història, on tot sovint patíem fortes inundacions pels desbordaments dels rius i rieres Güell, Marroc i Maçana, que actualment -amb els desviaments- s’han ben solucionat.

Degut a la manca de terrenys a Girona per expansionar-se -això fou l’any 1963- passarem a formar part de la ciutat, convertint-nos el poble petit i acollidor -del qual les famílies es sentien orgulloses de la seva condició d’eugeniencs i vivien en part dels cultius de les renomenades hortes, que subministraven a diari, amb els seus carros, les verdures i altres productes a la ciutat- en ciutadans de Girona.

Santa Eugènia disposava d’una de les fàbriques de tèxtil i de filats més importants de la zona -de nom, Can Marfà- on treballaven una gran quantitat d’operaris que mantenien llurs famílies.

És així -per ordres superiors i contra la voluntat dels residents- que el nostre poble es convertí en barri, i en l’actualitat és un dels més poblats de la ciutat.

A partir d’aquí començaren els canvis. Amb la supressió del Carrilet d’Olot. Un altre fet memorable fou el desmantellament del Pont del Dimoni l’any 1968 i que els ciutadans no parem, ni pararem, de reivindicar fins que es torni a reconstruir, a ser possible en el mateix indret.

El barri ha crescut en infraestructures i en població. Només disposàvem d’un col·legi públic (anomenat Col·legi Groc), que a més de l’ensenyament disposava d’un saló en el que s’hi feien tota classe d’actes, tant socials com lúdics, sempre sota l’encertada direcció del recordat professor Sr. Romero. Posteriorment es van construir altres centres educatius com el Dalmau Carles, el Montfalgars, el Pare Coll, guarderies infantils i -més recentment- l’institut d’ensenyament mitjà i professional.

A l’àmbit social, es creen diverses associacions i entitats -entre elles l’Associació de Veïns- per tal de poder fer sentir la veu dels veïns, recollir les queixes variades i fer-les arribar a l’Ajuntament per mirar de trobar-hi solucions.

Santa Eugènia -en relació a la promoció esportiva- disposa d’un nou pavelló, on hi participen els diferents equips de bàsquet del Club Esportiu Santa Eugènia de Ter (Ceset) -des de l’any 1983-, competint en diverses categories, masculines i femenines.

Disposem també de dos equips de futbol: el Club Futbol Santa Eugènia i el Club Parroquial de Futbol Santa Eugènia de Ter, que fan que la joventut pugui fer esport en les millors condicions, ja que aquest any s’ha instal·lat la gespa que fa que el joc es practiqui en condicions, com era el somni de directius i jugadors.

No fa masses anys que disposem d’una nova església, de construcció modernista i administrada pels pares salesians, que -a més d’ocupar-se del culte- fan diverses actuacions socials i benèfiques que afavoreixen a la nouvinguda immigració.

També s’està pendent de noves infraestructures, que amb l’aprovat Pla de barris, faran millorar notablement el nostre barri, que fins l’actualitat tenia molt dèficit d’obres.

Amb aquestes breus pinzellades de records del que hem estat com a poble i del que, actualment, som com a barri, hem arribat un any més a la nostra Festa Major, a la que desitgem que tots i totes sigueu benvinguts.

Visca Santa Eugènia!

Antoni de Inés Pujol és veí de Santa Eugènia de Ter i expresident de l’AV Santa Eugènia