|
Hola, bona nit! Primer de tot em presentaré, tot i que molta gent ja em coneix. Per als que no em coneixeu sóc la Dolors, de la Llibreria d’aquí la plaça del Barco.
Vaig néixer en un poble de la província de Girona, Sant Martí de Llémena, però ja fa molts anys que visc aquí a de Ter, pel que em sento eugenienca pels quatre costats. Aquest any, com podeu veure, m’han proposat fer el pregó de festes i encantada m’agradaria parlar-vos una miqueta sobre l’abans i l’ara del barri.
Quan vaig venir a viure aquí a, a mitjans dels anys 70, no s’assemblava gens a com és avui en dia: hi havia molts de camps, els carrers estaven mal asfaltats, a molts llocs no hi havia voreres, l’enllumenat era insuficient, hi havia poques botigues… com ha canviat tot!
Sovint recordo, que quan anava a comprar o a passejar amb els meus fills amb el cotxet, els problemes que teníem per passar, és clar! Tot eren camins de terra i quan plovia tot quedava enfangat i o bé pujàvem pels marges o bé passàvem per la carretera, el que era un perill, ja que hi havia molt de trànsit. Els cotxets quedaven ben enfangats i, si no vigilaves, el nen també!
Al cap d’un temps tot va anar millorant: es varen anar fent totes les voreres, es varen asfaltar els carrers i es varen arreglar les places, primer aquesta, la del Barco, després la del Turó i més endavant la de Fidel Aguilar. Això va suposar una millora per al barri, ja que les places han estat un èxit com a punt de trobada per jugar, passejar, prendre la fresca, conèixer gent, xerrar amb els veïns i sobretot per anar a comprar a les botigues del nostre barri. Ara, però, a vegades estan massa plenes i convindria fer-ne més.
Una altra cosa que ha canviat és el paisatge pel que fa als edificis. Al principi, la majoria eren cases baixes, de planta i pis, que a poc a poc van anar deixant pas a edificis més alts. Això ha suposat que el barri hagi crescut molt. Fet que demostra que és un lloc immillorable per arrelar-se.
Santa Eugènia de Ter sempre ha estat un barri senzill i variat, amb gent vinguda de diferents pobles de la província, d’Andalusia… Avui el barri continua essent un lloc d’acollida, de persones vingudes de molt més enllà que abans. Jo ho veig cada a la Llibreria, i a mi m’agrada. La diversitat ens fa més respectuosos i ens fa aprendre els uns dels altres. També hi ha gent que marxa del barri -em sap greu cada vegada que em diuen que algú se’n va- però entre tots i totes hem de procurar mantenir aquesta convivència que ens enriqueix i que fa de un bon lloc per viure-hi.
Fins ara he parlat de les coses que han canviat, però hi ha una cosa que no ha canviat i de la que ens hem de sentir molt orgullosos: la nostra Associació de Veïns, la junta. I és que sense la gent que al llarg d’aquests anys l’ha anat formant no s’hagués fet res: ni revetlles, ni festes de disfresses, ni quines, en definitiva cap festa. Per això voldria agrair la seva feina a aquesta gent que pensa en tothom.
També vull agrair-vos la vostra presència avui, aquí, perquè sense tots vosaltres no seria el que és! Perquè si bé les voreres, l’enllumenat i els carrers asfaltats ajuden a millorar, el més important d’un barri som nosaltres, els veïns!
Finalment us vull desitjar a tots una molt bona Festa Major i espero tornar-vos a trobar a tots aquí l’any que ve. Molt bona festa a tothom i visca de Ter!