Ja s’ha fet gran, en/el Montfalgars. Sembla que va ser ahir que tot just feia les primeres passes, carregat amb la motxilla d’escola farcida d’il·lusions i -també- d’aquells temors que tots hem patit en començar un nou curs amb… les llibretes per estrenar i els llapissos de tots els colors del cel amb les mines ben lluents…

… I ja n’ha fet 25 anys, com passa el temps!

Mireu, una escola és com un barri a escala. Ja m’enteneu. Com els mapes del món -o de Catalunya- que tenim penjats a l’aula i a casa i que els fem a escala… perquè no hi ha cap altra manera de tenir el món a l’abast… més enllà dels móns possibles que tots portem al nostre cor.

Però, per si de cas, ho explicut…

Si una escola no és el barri on viu -en petit- a escala, és que alguna cosa no funciona, no pita. Una escola, com un barri, ha d’acollir tothom; alhora nois i noies, alts i baixos, morenos i rossos, riallers i seriosos, juganaires i futurs artistes i treballadors; ha saber dialogar de tot i amb tots; ha de saber conrear els valors i les hortalisses; ha d’estar oberta a la novetat i no obrir els patis com a novetat; ha de tenir adults il·lustrats i mainada per il·lustrar; ha de tenir biblioteques i espais de trobada; i, des de la seva plaça major -el seu pati-, aprendre a veure com el món és més petit del que ens semblava de més petits…

En/el Montfalgars ha crescut a/i amb Santa Eugènia de Ter, en bon veïnatge amb Salt i Girona; i s’ha sabut fusionar-se amb les poques places del nostre exmunicipi eugenienc i ha aportat -a obert- el seu pati major; s’ha impregnat de l’olor de les hortes de Santa Eugènia i cultiva -en lícita competència amb el hortolans- verdures més enllà del verd; ha creat la Biblioteca familiar Montfollet (oberta, no podia ser d’una altra manera, al barri) per sumar-se a la Biblioteca Salvador Allende; publica Els quatre fulls i dues pàgines web, l’oficial del centre i el bloc del Montfollet, per cobrir la informació que se li escapa de publicar a l’e-revista Els mil i pico de l’IES Santa Eugènia o al periòdic-e eldimoni.com…

Si Santa Eugènia de Ter fos Girona, de debò, ja tindríem l’eugenial artista i veí Paco Torres Monsó treballant una escultura del jove o la jove d’avui, que va ser nena o nen al pati del Montfalgars el curs 1983-84 i va formar-se a les aules d’aquesta escola… una mica com aquella escultura que hi ha a la plaça del Mercadal de Girona, que retrata la jove que va néixer el mateix dia de la Constitució del 1978.

Per acabar, el que tot just comença, el Montfalgars és com una llarga escala comunitària que serveix per enlairar-nos, plegats, 1.608 metres per damunt del nivell del mar… que és l’altura del germà gran, la muntanya Montfalgars… d’on recull el nom el carrer i la nostra escola… oi, Montfollet!

Montfalgars, Montfollet, redimonis!: felicita els teus mestres, mares i pares, avis i àvies, tietes i tiets, padrins, cangurs, veïns i veïnes… i fills i filles… i per molts anys!

Ah!, i recordeu, com diu Montfollet -al bloc- amb Jaume Sisa, que si qualsevol nit pot sortir el sol, segur que surt pel Montfalgars, no solet -diu El Dimoni– sinó acompanyat!

Text llegit per l’autor, Manel Mesquita, a la taula rodona del 25è aniversari de l’Escola Montfalgars, realitzada dijous -7 de maig- al Centre cívic Santa Eugènia, després de sentir cantar els/les alumnes