Aquest any ha estat el primer d’un pilot d’anys que no m’he desplaçat expressament al carrer de les Ballesteries, 29 amb l’única intenció de deixar a la bústia d’en Narcís-Jordi Aragó la revista de la Festa Major de Santa Eugènia de Ter, que publica l’Associació de Veïns. Tots els materials editats en paper sobre el Pla de Ter i que han passat per les meves mans han tingut aquest destí volgut. Diuen que Aragó ha mort.

Des de 1979 en que visitava assíduament el Centre d’Informació i Documentació, de la Cambra de Comerç i Indústria a Girona, que dirigia Aragó, tot i sempre varen ser facilitats per remenar papers, hemeroteques, història local… i quan va saber que el meu interès no era l’ínclit Barri Vell, gris i negre, sinó la perifèria lluminosa de la ciutat que ell tant estimava, em va somriure. Tota una austera resposta, molt pròpia.

El 1982, Aragó publica el seu Girona ara i sempre (una crònica) i destina un capítol al pla del Ter –El Pla: de Santa Eugènia de Ter a Salt (pàgs. 122-127)– on, després de citar Josep Pla i Prudenci Bertrana -veí de la Rodona- fa aquest paràgraf, entre d’altres: “Del Pla de Santa Eugènia de Ter, què se n’ha fet? El poble té un nom originari molt expressiu: Santa Eugènia sobre l’Horta de Girona. L’any 1963, quan s’acosta als dos mil habitants, el seu terme municipal és annexionat a la ciutat. Avui, tal com diu Josep Clara, «Santa Eugènia conforma un conjunt suburbà, enganxat a Girona i a Salt, presidit pel desordre urbanístic, el trànsit constant i l’abandó palès de molts carrers… La despersonalització del poble rural és un fet irreversible… Unes poques masies escampades parlen d’aquest passat agrícola vingut a menys. La de Can Ninetes, especialment, n’és una resta digna, singular, i per això mereixedora de ser agençada com una vertadera relíquia. També ho és, i cal donar-li un emplaçament digne, l’antic Pont del Dimoni…»”.

L’eugenial Enric Marquès llegint el seu pregó a Santa Eugènia de Ter, al Col·legi Groc, l’Onze de Setembre de 1993, al costat de l’eugenienc Jordi Creixans FOTO: NÚRIA SANTIAGO (EL PUNT / AMGi)

Que Narcís-Jordi Aragó -nascut el 1931- triés per al seu recordatori un gravat de l’estimat coetani Enric Marquès -eugenienc nascut el 1932, que va morir el 1994- he de reconèixer que em va commoure i remoure. L’Enric va ser el pregoner de l’edició de 1993 de la Festa Major del seu poble que -avui- planta la 1a Trobada Gegantera de les Ribes del Ter. L’eugenial Marquès pregonava, modestament: “Enguany estic molt content, agraït i emocionat de poder lligar unes quantes impressions, idees o percepcions, d’aquesta important i hipotecada barriada de Girona. L’únic mèrit que em puc atorgar, per atrevir-me a fer-ho, és el d’haver nascut aquí mateix, en una de les set cases de planta baixa i hort (ideari social que posteriorment predicà Francesc Macià), que hi havia a la Rodona, en un desnivell tangencial al pont del Güell -la conflictiva cruïlla actual-; és a dir, amb el líric Güell al davant, un terraplè, una barana d’obra, algunes acàcies -em sembla- i els caramells de glaç que penjaven de les conduccions que ens subministraven l’aigua potable.”

El proper divendres -9 de setembre-, el veí que pregonarà Santa Eugènia al món serà David Ramírez Saco -18 anys-, jugador de bàsquet del Club Esportiu Santa Eugènia de Ter (CESET) i l’eugenienc que ha aconseguit la millor nota (9,7) de la Selectivitat a les comarques gironines. Història local amb majúscules.