Circular per Girona amb un cotxe adaptat (i per les altres ciutats sospito que és igual, però aquesta és la que conec millor, la ciutat per on circulo habitualment) és un no parar de rebre sorpreses, en el sentit emprenyador del terme.

L’última la vaig tenir fa poc, quan vaig anar a (intentar) aparcar a la cruïlla dels carrers de la Creu i Migdia: hi ha dues places d’aparcament, davant per davant d’un establiment de menjar. Es tracta d’un lloc molt cèntric, molt buscat, i per tant és fàcil trobar-les ocupades, però aquest dia que dic, un dissabte cap al tard, les dues places estaven lliures… Però ja diuen que la felicitat no és mai completa: just al costat de l’aparcament, l’espai que un discapacitat que usa cadira de rodes necessita per obrir de bat a bat la porta del conductor per poder baixar la cadira era ocupat per les taules, cadires i tendals que l’establiment de menjar hi ha instal·lat de cara a l’estiu perquè els seus clients puguin fer el fet a la fresca, sobre la vorera.

Com és, això?, us deveu preguntar. Jo també ho faig, perquè aquí només hi ha dues possibilitats: que els amos de l’establiment hi hagin estès la seva parada de taules i cadires sense permís de l’Ajuntament, i passant olímpicament dels problemes dels automobilistes discapacitats, o bé ho han fet amb el vistiplau del Consistori, cosa que vol dir o bé que en aquella casa no s’assabenten de què vol dir el concepte «aparcament reservat per a discapacitats» que assenyala el cartell plantat al costat, o bé que passen de les necessitats dels conductors discapacitats tan olímpicament com els de l’establiment en qüestió…

«Només són 5 minuts»

I bé, és una anècdota més. Qualsevol minus motoritzat us en podrà explicar un gavadal, però deu ser perquè la permissivitat municipal deixa que facin estralls els desaprensius que els importa un rave tot excepte poder anar a la seva. Hi ha barruts que aparquen als reservats simplement aplicant el seu enorme morro allà on deixen el cotxe, si de cas sortint amb allò típic de «només són 5 minuts», en cas que els enganxis i els posis cara de gos enrabiat. Però hi ha tota una tropa de morruts que funcionen (i tothom ho sap, excepte potser els de la casa de la vila, tan diligents en altres temes) fent servir targetes d’aparcament falsificades (és fàcil: només cal un bon escànner i una botiga on plastifiquin documents) o bé la targeta legal de l’avi, del germà o de la tieta discapacitats… Si no és així, la quantitat de discapacitats conductors de cotxe (i molts d’ells de gamma alta, 4×4 i furgonetes: una meravella!) que corren per Girona és simplement fantàstica.

I ara que hi som, dues coses més: el nombre de places d’aparcament reservades que hi ha a l’àrea de Girona ha crescut, aquests últims anys, gràcies a Déu. Però també és cert que n’hi ha un munt que estan tan mal situades, que a l’hora de la veritat resulten inútils, i per tant no s’haurien de computar com a places reservades en els mapes turístics: n’hi ha que estan emplaçades al costat mateix d’un arbre, que no permet obrir la porta, o de la seva base de terra, i no hi pots plantar la cadira per baixar del cotxe, perquè hi quedes clavat i/o desequilibrat; o d’un desnivell de la vorera, i et pots trencar el cap en l’intent. I en altres casos, si no hi ha cap d’aquests obstacles naturals, ja s’encarreguen els veïns de posar-hi els seus, en forma de bicicleta fermada a un fanal o de moto aparcada despreocupadament damunt de la vorera…

(Ah, i me’n descuidava: també hi ha el cas dels motoristes que s’han especialitzat a aparcar sobre les ratlles blanques paral·leles que hi ha entre dos o més aparcaments, quan són en bateria, que serveixen precisament per deixar lloc per obrir la porta i baixar la cadira, i que ells confonen amb el seu garatge particular, gratuït i a l’aire lliure, alça Manela!

I encara una altra curiositat afegida: ha corregut la brama, i ningú li ha parat els peus, que els vespres dels dies feiners i els caps de setmana tot el dia la reserva de places per a discapacitats funciona com les de càrrega i descàrrega, això és, que deixa d’estar en vigor, i que per tant es poden ocupar tranquil·lament -impunement-; si els discapacitats volen sortir a sopar o de marxa, com tothom, la marxa començarà per a ells amb la cerca i captura d’una plaça lliure on deixar el cotxe…).

Fins i tot al barri de Sant Narcís, al c. Empúries

Això que explico passa fins i tot en el mateixíssim carrer Empúries del barri de Sant Narcís, on hi ha la seu de Mifas (Minusvàlids Físics Associats), i un servidor ha vist més d’una vegada una patrulla municipal passar pel carrer i passar de tot: o no ho veuen (malament!), o ho veuen i se’ls en fot (pitjor!).

L’altra cosa que volia dir és que quan et trobes una plaça reservada ocupada per algun energumen sense permís hi ha la possibilitat, és clar, d’agafar el telèfon (el mòbil, forçosament) i avisar la grua municipal. Però, a banda que sigui lleig que un es vagi xivatant a l’autoritat, la trucada va a compte del pobre discapacitat (que sol ser pobre, a més, curiosament); això d’una banda, però el pitjor és que, primer, l’estona d’espera també va a compte del discapacitat, i segon: on esperes, mentrestant, amb el teu cotxe, sense fer nosa als altres cotxes?

Hi hauria una manera efectiva per tenir tot aquest ramat de vividors amb l’ai al cor, si més no, i que a la llarga escarmentessin: que existís un número de telèfon gratuït al qual es pogués trucar per cridar la grua. Alguna vegada ho hem suggerit als responsables de la cosa, en reunions i altres fòrums on s’han tractat aquestes qüestions, dins de la qüestió més ampla de la supressió de barreres per a la mobilitat, però amb l’èxit que és palès: cap.

Si hi ha algú que pensi allò que hem arribat a sentir expressat en veu alta -i amb un parell de pebrots-, que els minus som «uns privilegiats», li recomanaria que llegís el cartell que acompanya aquest text. Podria ser fins i tot que l’entengués.

Fermí Sidera Riera, veí del Sitjar, és col·laborador de La Farga de Salt i d’eldimoni.com
i membre del consell de redacció de la revista L’Atípic
[Fermí Sidera gestiona el weblog El Dret d’Herència Universal]