Article publicat a les pàgines de Punt de vista del Punt Diari del dimecres 30 de març de 1983 i reproduït avui a eldimoni.com tot recordant que el 30 de juny de 1963 va ser quan es va firmar l’acta per a l’annexió a Girona dels municipis de Sant Daniel, Santa Eugènia de Ter i Palau-sacosta, avui -2017- fa 54 anys

En el curt termini d’un mes s’han produït tot un seguit d’esdeveniments que impliquen directament el que era de facto, fins al dia 12 de març [de 1983], territori municipal de Girona. Els pobles de Salt i Sarrià recuperaven llur sobirania, tal com deia en Joan Carreres al Punt Diari, i Santa Eugènia de Ter veia com, amb especial atenció, l’Ajuntament gironí resolia ràpidament algunes de les greus mancances estructurals del nostre poble…

I ara, des de la perifèria…

Santa Eugènia de Ter s’ha convertit en la perifèria de Girona i la distància amb el centre es fa forçosament més llarga. Una perifèria obligada per la història. Amb l’annexió com a poble el 26 de juny de 1963 i ara finalment en segregar-se Salt de la vella -per anacrònica, no per antiga- demarcació administrativa de Girona, l’eugenienc, també forçosament, comença a sentir de molt a prop què comporta el fet de conformar un més dels «barris de les rodalies». «Nou (sic) Centre Social a Santa Eugènia de Ter», «Zona enjardinada, rambla i teatre a l’aire lliure a Can Gibert del Pla», «Compra del solar cantonada carrers Agudes i Major», «900.000 ptes. per condicionar el solar del carrer Agudes» són els quatres darrers acords presos per l’Ajuntament de Girona, d’importància vital per al desenrotllament ciutadà de Santa Eugènia de Ter. Benvinguts siguin. Però no li deixa pas de xocar, a l’eugenienc mitjà, que un mes abans de l’inici de la campanya per les «municipals» Santa Eugènia de Ter sigui tan amanyagada pels mateixos que proposaren l’enderrocament del Cementiri Municipal i els canvis de circulació. Casualitat, si més no, és que la data d’inauguració de l’únic local social públic que hi haurà a Santa Eugènia de Ter és fixada per al proper 8 d’abril [1983], i les eleccions el 8 de maig, immediatament després.

Ser perifèria, i el Principat de Catalunya també ho és, comporta assumir propostes descentralitzadores (autonomia administrativa/independència) davant d’allò que tothom reconeix com a centre de decisió.

Decisions a corre-cuita -encara que globalment acceptades per desitjades- sense una mínima planificació pel que fa a al seva realització, obliguen|a pensar que l’Ajuntament gironí actua més en funció de criteris electoralistes (1) que no pas amb criteris racionals: la compra i arranjament vertiginós de la cantonada Agudes/carrer Major (ctra. Santa Eugènia) i el condicionament i inauguració del Centre Social Municipal del carrer Montseny [actual -2017- Ateneu Eugenienc], són bona prova d’això que parlàvem.

La posta en marxa de Consells sectorials, basats en el que podríem anomenar zones històriques-geogràfiques (Santa Eugènia de Ter, la Vall de Sant Daniel i Palau-sacosta, d’una banda, i -per exemple- Sant Narcís, Germans Sàbat, Sant Ponç, Vila-roja… d’altra), en els quals es trobessin presents entitats -AA.VV., penyes esportives i col·lectius de veïns- i partits polítics representatius -electoralment parlant- del sector, serien una bona eina de consulta i estudi, alhora que potenciaria el moviment ciutadà de base, provocant d’aquesta manera una veritable participació dels veïns -frase sempre en boca dels polítics- en l’aplicació de les solucions més correctes i en el moment més oportú per al seu sector.

La descentralització, en un primer moment, és l’única alternativa de futur seriosa per a la Girona del 2000 que cal començar a treballar ara, disset anys abans i en aquesta campanya electoral, per tal d’anar incorporant al debat (2), que tòt just encetem aquí, elements de judici que facin viables solucions racionals, en el qual no tinguin cabuda decisions arbitràries de prepotència.

(1) La proposta d’eleccions municipals cada sis mesos la descartem aquí per poc seriosa, no pas per eficaç
quant a realitzacions urbanístiques, sanitàries, culturals… que representa per al municipi.
(2) Vegeu la proposta d’organització territorial de Catalunya d’en Lluís Casassas i en Joaquim Clusa,
així com l’estudi de Mancomunitat de Municipis Girona/Salt/Sarrià.

Article publicat a les pàgines de Punt de vista del Punt Diari del dimecres 30 de març de 1983