Si algun titular hagués de definir, a nivell de competició, el final d’aquesta 9a edició de l’Obert d’Escacs de Santa Eugènia de Ter, aquest podria ser: Àlex Vidal governa amb mà de ferro el torneig i guanya amb un punt i mig d’avantatge. I és que el jugador del Santa Eugènia ha fet un torneig per treure’s el barret, amb 8½ sobre 9 possibles, un registre a l’abast de molt pocs. Només el seu company Pol Sabrià i Eduard Aymerich li han pogut seguir el ritme, però a la ronda de divendres passat l’Àlex feia miques la siciliana de l’Eduard i el Pol queia davant Jaume Mundet. Amb això, els tres mestres catalans ocupaven les tres primeres places al podi final fent valer, un cop més, la supremacia de l’Elo. No obstant, cal assenyalar que, per si amb les emocions de la jornada escaquística no n’hi havia prou, es van haver de disputar dues partides pel sistema Armagedó (6 minuts per al blanc, 5 per al negre i obligació del blanc de guanyar) per poder desempatar el 5è lloc i els trams A i B. Al final, molt bon ambient i un extens repartiment de premis amb sorteig inclòs que van posar punt i final a més de dos mesos d’emocions fortes a Can Ninetes.

Després de tot, ara toca descansar i treure conclusions

La primera, sens dubte, l’encert de l’organització amb les dates triades, que s’ha traduït en una increïble inscripció de 90 jugadors, doblant la participació d’edicions anteriors. La segona, la utilitat del servei de bar que s’ha recuperat enguany i que permet gaudir d’uns bons entrepans i beguda a un preu molt assequible. I la tercera, l’absència de qualsevol incident remarcable, fet que palesa un any més que a Girona no només en saben de jugar als escacs (22 jugadors per damunt dels 2,000 punt Elo és una dada que parla per sí sola), sinó que saben fer-ho amb entrega, esportivitat i un esperit de col·laboració entre jugadors i organitzadors que resulta sanament envejable. L’any que bé, doncs, resta com a objectiu assolir la fita de 100 jugadors, un registre enorme per a un torneig a Girona, però com deia el filòsof, compte amb el que gosis somiar… perquè potser es fa realitat!

Fins l’any vinent!