L’AV del barri de Sant Narcís hem deixat de participar a les reunions del PEiC (Pla Educació i Convivència) Santa Eugènia·Sant Narcís.

Tot i tenir clar que ha estat, i continua sent, un bon espai de treball, aquest curs hem deixat de participar a les reunions de les comissions cansats de la poca sensibilitat que té l’Ajuntament de Girona amb i en el nostre barri.

Després de set anys de col·laboració, estem decebuts de la poca presència del Pla als nostres carrers.

Tenim clar que el PEiC és una oportunitat de posar en comú totes les actuacions de les entitats i administracions que hi participem, unir esforços i projectes, i que en alguns aspectes així ha estat. Però trobem a faltar que l’Ajuntament i la Generalitat s’acabin de creure la importància del PEiC recolzant i promovent una política transversal de totes les regidories i conselleries implicades.

Totes les propostes que es fan des del territori i que no són estrictament competència de les àrees de Serveis Socials i Educació han estat arraconades sistemàticament:

Podria haver estat una bona oportunitat d’obrir els patis escolars al barri, d’utilitzar les biblioteques escolars per a ús públic, de canviar les dinàmiques i usos d’algunes places, d’augmentar el número de pistes esportives, de promoure espais de trobada i de cultura per a joves i grans, de promoure entitats i empreses que treballin en i pel barri amb gent del barri, de promoure i recolzar propostes, projectes i actes de les entitats del territori per no fer-los depenents de l’administració…

Però, alguns del tripartit del consistori, no entenen allò que tant diuen promoure: participar i consensuar.

I -en comptes de gaudir de millores- el barri ha estat sistemàticament i repetidament agredit per actuacions d’altres regidories del mateix consistori que han dificultat la feina del PEiC:

Varem perdre la darrera pista esportiva de les cinc que teníem al sector i quan n’hem recuperat la única, ni el lloc ni l’ús ha estat decidit en l’espai de treball conjunt que ens hem dotat, ni en cap de les comissions que ho podrien fer: joves, espais públics…

Les afectacions que les obres del TAV han ocasionat als veïns, comerços i carrers del nostre barri no han pogut ni ser treballats, ni discutits en cap de les comissions, tot i que certament han afectat a la cohesió social del barri, del sector i de la ciutat.

Les queixes de seguretat i de mobilitat que hem repetit des del nostre barri no han pogut ser treballades pel Pla perquè les regidories responsables no han permès mai el treball en xarxa de temes clarament lligats i entrellaçats. En canvi, ens han imposat les zones blaves repartides pel barri sense escoltar les necessitats del territori.

Som conscients que les nostres expectatives eren moltes i importants

La feina de les entitats, dels tècnics i regidors implicats ha estat sovint molt feixuga i plena d’entrebancs, i alguns dels projectes que hem desenvolupat plegats han valgut la pena…

L’AV hem pogut tirar endavant projectes propis i de compartits amb altres entitats i l’administració amb l’aportació econòmica que aquests Plans comunitaris aporten al territori, però pensem que en alguns casos s’ha promogut més l’externalització de serveis (segurament per un practicisme i immediatesa de resultats) que la dinamització dels nostres propis recursos.

A la nostra associació ens costa cada cop més explicar quines millores concretes ha comportat tanta feina i reunions al nostre barri… sense pistes, sense equipaments culturals, esportius ni socials, sense projectes dinamitzadors que ens vinculin a la resta de la ciutat, sense possibilitats de participar en les decisions que afecten a la mobilitat al barri (Girocleta, línees de bus, Zona 30…).

La poca sensibilitat de part de l’Ajuntament i la nul·la transversalitat de les regidories ens han fet avorrir esperant alguna actuació que ens valgués la pena… i ja no ens queden ganes de continuar mirant cap a una altra banda…

No “deixem el PEiC”, perquè no deixem de creure que és un bon espai de treball, deixem de participar-hi mentre tot l’Ajuntament no faci també l’esforç de creure-s’ho.

Hi ha molta feina per fer i moltes ganes de fer-la. Però creiem que de qui és el mèrit no hauria de ser més important que la feina feta i per a qui la fem!

Martí Carreras és president de l’AV del barri de Sant Narcís