No existeix millor mestre que aquell que predica amb l’exemple i, afortunadament, vaig aprendre molt de Doris, la maputxe de Santa Eugènia.

Les persones que volen canviar les coses han de tenir una qualitat fonamental: la coherència. Per això recolzo la lluita que ha pres la Doris i rebutjo absolutament el càstig que la justícia intenta imposar-la: sis mesos de presó per treballar per la societat.

Ella és un exemple que m’ha ensenyat -per exemple- el concepte de lleialtat. De fet, la primera vegada que vaig sentir aquesta paraula en un context de grup va ser dita per ella, i no només el vaig sentir, també el vaig veure. D’aquí ve la meva admiració: de la seva coherència.

Amb la Doris vull representar a totes aquelles que lluiten/lluitem contra allò que considerem que es deixar de banda, el més important, les persones; i amb la Doris vull representar l’exemple que hauria de ser -concretament- per a nosaltres, el quasi 20% de persones migrades a Catalunya.

Un dia, a l’hort, hi vaig preguntar: per què lluites pels drets d’un país que no és el teu? i em va dir: “no ho faig per un país, sinó pels drets humans”. Per a mi ha estat un exemple, una manera de viure i un objectiu que vull continuar assolint.

El temps que vaig treballar amb la Doris varen ser uns dies en els que -personalment- em sentia abraçat per la seva harmonia i amb la qual vaig fer molts de quilòmetres passejant per les vores del #BlocSalt, parlant, reflexionant, compartint, creixent.

Per tot això, faig un reconeixement de la seva trajectòria, agraeixo la seva companyia i recordo les mil i una paraules que vaig compartir amb la maputxe de Santa Eugènia de Ter.