|
A dimarts, a les 8 h de la tarda, es va inaugurar l’exposició fotogràfica Desert de Mont Pujolriu, Esteve Zulet i J. Antoni Vaquerizo amb un recital de poesia. L’expo estarà oberta fins al 7 de març.
3 Dones / 3 Deserts
En el recital, presentat per Lluís Lucero, van participar les poetesses Francesca Laguarda (Desert d’Aigua), Eva Naranjo (Desert de Molsa) i Consol Vidal (Desert d’Arena); i va servir per inaugurar la mostra fotogràfica Desert, de Mont Pujolriu, Esteve Zulet i J. A. Vaquerizo
La fotografia té una gran capacitat per a treure de context, petits fragments de realitat.
És magnífic veure dins d’un paisatge nu les sensuals línies d’un cos o pressentir davant d’un cos l’orografia d’un paisatge. Deixeu-vos portar per la intuició i les sensacions abstractes.
… Quan s’arriba al Sàhara, per primera o desena vegada, es nota només arribar que allí regna el silenci. Un silenci increïble, absolut, a les afores dels poblets i fins i tot als llocs de més moviment, com els mercats, l’aire és esmorteït. Sembla talment que el silenci fós una força conscient que, s’enfada quan hi ha soroll, reduint-lo i dispersant-lo amb rapidessa. I desprès està el cel, al costat del qual, els demés cels només són reflexes febles. Sòlid i lluminós, sempre és el punt central del paisatge.
[Paul Bowles. Contes del desert]
L’absència. La totalitat.
El desert és un paisatge essencial.
El paisatge que tots busquem…
Un espai per omplir; un espai que vessa.