El diari digital El Dimoni de Santa Eugènia de Ter plega. Han estat quinze anys de donar veu a un barri de la Girona cosmopolita i que, antigament, havia estat un poble. Sap greu que es perdi una referència de compromís amb la cultura, que palesava mancances municipals i situava a l’imaginari metropolità una sonoritat reivindicativa. El Dimoni, portat per l’editor Manel Mesquita des dels seus inicis, ha contribuït que hi hagués una pluralitat de col·laboradors en l’àmbit de la premsa i en les xarxes socials. Com totes les estructures culturals que es perden –ràdios, televisions, cinemes– el fet que aquesta finestra es tanqui empobreix el natural funcionament de les coses. El periòdic-e ha defensat la llibertat sense pal·liatius en una època en la que la llibertat d’expressió, sovint, es veu perseguida i la judicialització de la política i l’atac als drets civils conforma una atmosfera enrarida. Llei mordassa. Quan mirem amb perspectiva l’etern pes de la roda del temps, veiem que ha estat la gent que s’ha atrevit a dur a terme iniciatives agosarades i modernes, els que han ajudat a canviar la vida. Qualsevol societat necessita una premsa en la que s’hi expressin totes les opinions. Les planes d’El Dimoni es trobaran a faltar com també la llarga reivindicació de la reconstrucció del pont del Dimoni. Una qüestió, com altres –biblioteca o ateneu–, que han contribuït a configurar un sentiment de pertinença. Dignificar el barri. Vagi aquest escrit per brindar per El Dimoni i també, per tota aquella gent que, de fa anys, han contribuït a millorar la societat. El Dimoni diu que s’agafa vacances indefinides i afegeix que la seva vida «ha estat un plaer, comunicativament parlant». See you later!

El meu poble i jo INSTANTÀNIA: HUEDO!