Que ens toquin dues o vint-i-dues regidories de barri en el sorteig per tal que us quadrin els números del pacte d’estabilitat a l’Ajuntament de la Girona amanaiada, ni fu ni fa. De veritat. Pla de Ter, conegut més per Santa Eugènia de Ter, és un poble amb prou experiència, saviesa i recorregut històric que només es distreu, i de quina manera!, quan toca i li ve de gust, especialment pel carnestoltes i la Festa major. Que ens toquin quatre calerons mal comptats en el sorteig dels pressupostos participats dels barris per tal que pugueu exhibir cartelleria progre anunciant votacions per poder ficar cullerada en l’ús dels nostres diners, ni fu ni fa també. De veritat. Ja parlarem un dia de com quadrar números i pressupostos. Que ens hàgim d’armar de paciència i mossegar-nos les ungles quan pensem en els molts ponts dels Dimonis pendents -la nostra Mancomunitat de Santa Eugènia·Can Gibert té una llista llarga llarga des de fa temps- ja comença a molestar-nos socialment i també n’haurem de parlar. I aviat. Però la Montfollet, ni tocar-la!