![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Un dels somnis que el Maestro Pineda alimentava des de feia mesos amb motiu de la celebració del 35è aniversari de la Croada Nacional d’Alfabetització (CNA35) representava un repte extraordinari: reunir una mostra representativa dels veritables protagonistes de l’alfabetització nicaragüenca al llarg d’aquests 35 anys cercant el rescat de la memòria històrica. Y, naturalment, quan dic veritables protagonistes no em refereixo a la plèiade de dirigents i responsables, publicistes i publicadors prou promocionats en la història oficial de l’alfabetització i l’educació del país. Parlo de les successives onades de joves que mogudes per un mar de poble han ensenyat a llegir i escriure dia rere dia sense demanar ni esperar res a canvi. Diu al respecte Orlando Pineda: Porque la Historia no se escribe, se hace con el caminar…
Mesos de treball dur i esperançat de l’equip de l’AEPCFA ampliat amb una trentena de persones van fer possible l’organització del 1r Congrés Nacional d’Alfabetització Herois i Màrtirs caiguts per l’alfabetització de Nicaragua celebrat a Managua els passats dies 20 i 21 d’agost. Una vegada més, transformant les dificultats en possibilitats, la passió i el compromís d’unes quantes persones ens han permès viure una gran victòria organitzativa, logística i pedagògica. Gairebé sense recursos econòmics s’han reunit 86 congressistes, sobre un total de 99 previstos, procedents dels quatre punts cardinals del país, i se’ls ha proporcionat allotjament, menjar i ajut pels desplaçaments. 73 persones invitades han fet acte de presència en algun moment i prop de 135 han col·laborat en temes logístics i de difusió de les activitats del Congrés. Unes 300 persones, doncs, mobilitzades en una pràctica d’Educació Popular irrepetible.
Les activitats del Congrés s’han reproduït a la xarxa en temps real (més de 16 hores de gravació). Sintèticament, destaquem aquí les paraules de salutació inicials a càrrec del Dr. Orlando Mayorga, president de la Comissió Nacional d’Acreditació i Avaluació Educativa, que va plantejar alguns reptes del procés de l’alfabetització i postalfabetització a Nicaragua i va proposar la realització d’un Postgrau en Alfabetització que reculli tota la història i les vivències compartides al llarg d’aquests 35 anys. A continuació es van succeir diferents exposicions de protagonistes de les etapes més significatives: Croada Nacional d’Alfabetització, a càrrec de la Comissió Municipal de Diriamba; Alfabetització del departament de Río San Juan, a càrrec de membres de la Brigada Benicio Herrera Jerez; Alfabetització durant els anys dels governs neoliberals, a càrrec de líders comunitaris del municipi de San Francisco Libre; Alfabetització amb el mètode “Yo, sí puedo”, a càrrec de diferents facilitadores i responsables del pilotatge; i Alfabetització a la RAAN, Río Coco, i la RAAS, Illa de Rama Cay, amb la participació de joves brigadistes de les diferents universitats que han tingut un paper destacat en l’alfabetització de les comunitats indígenes miskites, mayagnes i ramas de la costa carib. Es va destinar també un temps a la Solidaritat Internacionalista amb una exposició a càrrec de Sebas Parra, de l’AEPCFA-Girona/Santa Eugènia de Ter, i Xavier Ruiz, representant del Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament (FCCD).
Les conclusions, encara provisionals a l’espera de la memòria final que elaborarà l’equip de sistematització integrat per reconeguts membres del Col·legi de Periodistes de Nicaragua i docents de les universitats UNAN-Managua i León, es van llegir en l’acte final de celebració del 35è aniversari de la CNA i es van fer arribar en mà el dia següent al Comandante Daniel Ortega, president de la República, en una recepció que va concedir al Maestro Pineda i un grup de 32 persones que l’acompanyaven. Però d’això parlarem en la nostra propera i última crònica (i4), d’aquí a uns dies…
No podem deixar de dir que hem tingut oportunitat de participar en molts congressos i trobades pedagògiques de diferents característiques però mai havíem viscut un propi de l’Educació Popular i la Pedagogia de l’Amor semblant a aquest: teixit a mig camí entre el coneixement científic, tècnic i professional i els batecs del cor recuperant la memòria d’infinits somnis i utopies, ple de sabers i alhora de vivències solidàries i d’afecte. De veritat, tot un luxe!