![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
El mosaic que cobria la façana de la casa-taller d’Emília Xargay, al número 54 de la Carretera de de Ter, va desaparèixer ahir en poques hores, tot just començar les obres de restauració de l’exterior de l’edifici, propietat de la família de l’artista. Alertada per tres trucades d’un veí, una patrulla de la Policia Municipal va aturar les obres fins que va comprovar que els treballs disposen de la corresponent llicència. L’edifici no forma part del catàleg arquitectònic de la ciutat.
Unes obres de reparació de la façana de la casa de de Ter on va viure l’artista Emília Xargay han destrossat les ceràmiques que ella mateixa hi va fer posar com a element decoratiu. La Policia Municipal va fer aturar ahir a la tarda les obres arran de la denúncia presentada per un ciutadà. A última hora, la Policia Municipal hi va tornar, suposadament també per aturar les obres, però els treballadors havien acabat la seva jornada laboral i ja no quedava quasi ni rastre de les ceràmiques. Veïns i ciutadans preocupats per la salvaguarda del patrimoni que es van assabentar del que estava passant van donar el crit d’alerta i van avisar autoritats i premsa.
L’alcaldessa de Girona Anna Pagans va explicar en declaracions al Diari de Girona que la llicència d’obres per rehabilitar la façana està en regla, però des de l’Ajuntament de Girona «no comptavem que es carregarien els mosaics». L’alcaldessa va acusar els familiars hereus de l’artista de «poca sensibilitat» i va fer notar la contradicció existent entre el fet que sempre hagin batallat per la conservació del llegat d’Emília Xargay i ara facin desaparèixer les ceràmiques. Pagans va informar que la casa, situada al xamfrà entre la Carretera de Ter i el carrer Remences, no està catalogada «per ara».
Els familiars hereus de l’artista, desapareguda el passat 28 de desembre, argumenten per la seva part que les obres eren imprescindibles pel mal estat de les ceràmiques, que «queien a trossos i amenaçaven la integritat dels vianants». Així ho va explicar ahir a aquest diari Imma Xargay, neboda de l’artista i una de les hereves. Segons va afegir Imma Xargay, les ceràmiques tenen uns deu anys d’antiguitat i les va col·locar un paleta que feia feines per a l’artista. Eren trossos de rajola, segons la neboda, «sense cap interès artístic» perquè no eren obra de l’escultora.
En canvi, els vitralls que la mateixa Emília havia fet i col·locat en diverses obertures de l’edifici estan «perfectament ben conservats».
La intenció dels hereus és de moment condicionar la façana i evitar que es puguin produir despreniments. Posteriorment estudiaran el futur de l’edifici, però no descarten que es pugui enderrocar per construir un bloc nou que porti el nom de l’artista.
El llegat artístic d’Emília Xargay va quedar repartit entre els ajuntament de Girona i de Sarrià de Ter, que van finançar una pensió vitalícia per contribuir a millorar les condicions de vida de l’artista, molt malalta durant els darrers anys. Emília Xargay no havia nascut a la casa de de Ter. La finca es va oferir als esmentats ajuntaments i a la Generalitat com a part integrant del llegat, però les institucions no s’hi van mostrar interessades.
La revista digital El de de Ter té previst oferir imatges de la casa abans i després de les obres. Dolors Reig, presidenta del Club d’Amics de la UNESCO, va ser de les primeres persones a desplaçar-se al lloc dels fets.
L’artista Francesc Torres Monsó va lamentar que ho haguessin destruït tot en un dia com aplicant una política «de fets consumats». Domènec Fita assegurava que l’enrajolat el va dissenyar la mateixa Emília Xargay.
El delegat de Cultura, Joan Domènech, també va intervenir en l’afer. Magdala Perpinyà, de la Fundació Espais, opinava que no es pot permetre que passin aquestes coses. Carme Sais, del Centre Cultural La Mercè, era partidària d’haver encarregat abans un estudi. Una veïna que va voler restar en l’anonimat va assegurar que allò «era una obra d’art que han destruït a marxes forçades». [Daniel Bonaventura · Diari de Girona]
El mosaic que cobria la façana de la casa-taller d’Emília Xargay, al número 54 de la Carretera de de Ter, va desaparèixer ahir en poques hores, tot just començar les obres de restauració de l’exterior de l’edifici, propietat de la família de l’artista. Alertada per tres trucades d’un veí, una patrulla de la Policia Municipal va aturar les obres fins que va comprovar que els treballs disposen de la corresponent llicència. L’edifici no forma part del catàleg arquitectònic de la ciutat.
La casa, de planta baixa i dos pisos, està coberta amb una bastida i una lona fins a la base del segon pis perquè, des d’ahir al matí, els paletes estan repicant les dues façanes. El mosaic va quedar reduït a runes en poques hores. Els familiars de Xargay que habiten la casa van decidir fer les reformes per motius de seguretat: l’edifici té esquerdes i les peces del mosaic es desprenien, segons va indicar la neboda de l’artista, Imma Xargay. La mateixa font va assegurar al matí que volien esbrinar l’estat de l’edifici i després decidir què es fa amb el mosaic. Els fets van contradir al cap de poca estona la declaració.
L’alcaldessa de Girona en funcions, Anna Pagans, va lamentar que els promotors de l’obra hagin tingut «tan poca sensibilitat», però va reconèixer que, en no ser un edifici protegit, no es podien impedir les obres. «La llicència està ben donada, tot i que si haguéssim sospitat que volien tirar a terra el mosaic hauríem parlat amb la família per mirar de salvar-lo», va afegir Pagans.
El de de Ter, en adonar-se dels treballs, va avisar la Policia Municipal perquè els aturessin. També es va interessar pel cas Dolors Reig, del Club d’Amics de la UNESCO. Una patrulla es va presentar a les obres cap a les quatre de la tarda. Com que els operaris no disposaven de la documentació, els policies van obligar-los a parar. Al cap d’una hora, l’empresa constructora va presentar la llicència a la patrulla i, tot seguit, els paletes es van tornar a enfilar a la bastida per continuar la seva feina.
Emília Xargay havia anat fent mica en mica el mosaic, un decorat del qual destacaven dues grans figures humanes i que havia convertit la seva casa (per si mateixa, sense valor arquitectònic) en una de les més significatives de la Carretera de de Ter. Precisament per això i pel seu valor sentimental, els responsables de la revista BonArt van traslladar-hi la redacció el 2000, coincidint amb el primer aniversari de la publicació. [Tina Casademont i Ramon Estéban · El Punt]
L’Ajuntament de Girona va impedir ahir continuar les obres a la façana de la casa número 54 de la Carretera de de Ter, on vivia l’artista Emília Xargay, ja desapareguda. El regidor Joan Pluma va explicar que s’ha optat per paralitzar temporalment els treballs a l’espera de convocar una reunió amb els hereus de l’artista per conéixer les seves intencions.
Els hereus de l’artista van iniciar dijous al matí unes obres de reforma a la façana que van comportar la destrucció total de la ceràmica que la decorava. Emília Xargay havia manat col·locar aquella ceràmica segons un disseny propi.
Joan Pluma va assegurar que la llicència municipal d’obres «compleix tots els requisits», però va considerar que els hereus han mostrat una «insensibilitat manifesta». «La llicència era per reformar la façana i en els termes que estava expressada permetia destruir la ceràmica, però mai haguéssim pensat que els mateixos que vetllen pel llegat de l’artista permetin això», va dir el regidor.
Els fets consumats ha demostrat que l’equip de govern va pecar d’excès de confiança. La llicència es va concedir amb la idea que només repararien esquerdes i altres desperfectes que presenta l’edifici. Pluma es va mostrar partidari de «calibrar els danys» causats a les ceràmiques decoratives, tot i reconèixer que aquests ja són «irreparables».
Per altra part, fonts de la demarcació gironina del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya van informar ahir que la casa «no figura» en cap catàleg ni apareix en cap fitxa de la ciutat. Això significa que cap arquitecte no la va tenir en consideració pel seu valor arquitectònic.
La destrucció dels mosaics que va fer col·locar Emília Xargay va aixecar el crit d’alarma entre alguns veïns i personalitats culturals de Girona. Consultats per aquest diari, els familiars de l’artista desapareguda van argumentar que les rajoles queien i eren un perill per als vianants.
La Girona que es promociona turísticament com a ciutat que vetlla per la salvaguarda del patrimoni va veure caure fa uns mesos l’anomenat Bloc Pla, al xamfrà Joan Maragall/Joan Baptista la Salle, obra projectada per l’arquitecte Josep Claret.
En aquella ocasió, malgrat el clam unànim de molta gent dels cercles culturals, la casa va anar a terra. Aquella sí que estava catalogada en les fitxes del Col·legi d’Arquitectes pel seu valor arquitectònic, però com que no figurava al catàleg municipal no es va iniciar cap tràmit per defensar-la dels interessos dels constructors. [Daniel Bonaventura · Diari de Girona]
Els representants d’ERC, ICV i el PP a Girona van coincidir ahir a lamentar la pèrdua del trencadís d’Emília Xargay de la façana de la seva casa de de Ter i a responsabilitzar-ne l’equip de govern, perquè hauria d’haver negociat amb la família per conservar-lo.
La destrossa del famós trencadís d’Emília Xargay a de Ter, executada dijous per ordre de la família de l’artista amb el pertinent permís d’obres municipal, va provocar que ahir els caps dels partits de l’oposició al consistori de Girona compartissin l’opinió que és «lamentable» i la sorpresa per «la manca de sensibilitat» que desprèn una decisió d’aquest tipus. Tant Francesc Ferrer, d’ERC, com Joan Olóriz, d’ICV, critiquen la «incongruència» de l’equip de govern per haver concedit la llicència d’obres i consideren, igual que Concepció Veray, del PP, que s’hauria d’haver arribat a un consens amb la família per conservar l’obra d’art, treballada amb la tècnica gaudiniana del trencadís. Olóriz també va afegir que «caldria un catàleg més rigorós per protegir les obres artístiques del carrer», mentre que Veray va insistir que aquesta façana havia convertit la casa «en un edifici mític, que Emília Xargay va deixar com a llegat artístic per als gironins.»
L’equip de govern subratlla que van concedir la llicència per unes simples obres de reforma i que mai haurien imaginat que s’utilitzaria com es va fer. A més, estaven negociant amb la família diverses exposicions d’homenatge. Els responsables de la revista BonArt, amb seu a l’edifici, tampoc van ser informats en cap moment de les intencions de carregar-se el mosaic.
La pèrdua del trencadís de Xargay ha indignat els veïns de, que segueixen i denuncien «l’atemptat perpetrat» mitjançant el periòdic electrònic El de de Ter. [Tina Casademont · El Punt]
La destrossa del mosaic de la casa d’Emília Xargay la setmana passada, per ordre de la seva família, posa en perill el taller de l’artista, situat als baixos del mateix edifici, sobretot arran dels rumors que els hereus es volen desprendre de l’immoble. De moment, l’Ajuntament de Girona ha fet aturar les obres, en principi destinades a la rehabilitació de la façana i arran de les quals es va eliminar el trencadís. Aquesta setmana, l’alcaldessa, Anna Pagans, es reuneix amb la família, que no vol fer cap declaració sobre el tema, per esbrinar i portar a bon terme les seves intencions sobre el llegat d’Emília Xargay.
L’evident visibilitat del trencadís que Emília Xargay va fer construir als seus alumnes per decorar i donar identitat a la façana de la seva casa de de Ter el va dotar d’un valor sentimental que superava el valor artístic. Això i les males maneres amb què la família va fer-lo destruir, amagant les seves intencions sota una innocent rehabilitació de la façana, ha indignat els veïns -que hi tenien un signe d’identitat-, els responsables de la revista BonArt -que tot i promoure sovint el nom i l’obra de l’artista, no van ser informats del propòsit de carregar-se el mosaic, i que ara temen per la desaparició de la seva seu-, l’Ajuntament de Girona -per la confiança cega amb què va concedir la llicència d’obres- i qualsevol ciutadà amb un mínim de sensibilitat artística i emocional -l’artista va morir fa cinc mesos-.
Però ara, amb el trencadís convertit en runa esmicolada, poca cosa més queda per fer que lamentar-se de la pèrdua. Sense tanta visibilitat i amb un valor molt superior, en el mateix edifici hi ha el taller de l’artista, que s’ha convertit en un objectiu d’or que cal protegir, sobretot arran de les sospites que la família vol desprendre’s de l’immoble per construir-hi pisos. De moment, la neboda de l’artista i portaveu de la família, Imma Xargay, es nega a fer cap declaració fins que el seu advocat li aconselli el contrari. D’altra banda, l’alcaldessa, Anna Pagans, ha explicat que l’Ajuntament de Girona ha fet aturar les obres fins que tinguin una conversa «per aclarir què volen fer». Respecte a l’acusació que se’ls ha fet per no haver protegit abans la casa de Xargay com a patrimoni artístic, comenta que la casa de Fita, per exemple, tampoc està protegida.
Una dada que enalteix el valor del taller d’Emília Xargay és que als anys cinquanta va ser la seu de l’empresa de ceràmica Xarcató, creada per Xargay, Torres Monsó i Casellas. L’empresa va ser un èxit i van arribar a vendre les seves peces al Japó, Alaska i Turquia. [Tina Casademont · El Punt]
Els hereus d’Emília Xargay presentaran un nou projecte de restauració de la façana de la casa del carrer de Ter on vivia l’artista, segons ha explicat el regidor Joan Pluma.
Membres de l’equip de govern van mantenir ahir una reunió amb els hereus de l’artista desapareguda. La reunió s’ha produït només uns dies després que l’Ajuntament de Girona manés aturar les obres de reforma de l’esmentada casa que han comportat la destrucció de les ceràmiques que la decoraven. En la reunió, sempre segons la versió de Pluma, els hereus van mostrar-se «penedits» d’haver encarregat les obres.
Ara es redactarà un nou projecte que, amb el vistiplau de l’Ajuntament de Girona, permetrà acabar de millorar l’edifici, que estava notablement malmès. El regidor va admetre que els mosaics destruïts són irrecuperables, però s’intentarà conservar les escassíssimes restes que en queden. Segons Joan Pluma, els hereus d’Emília Xargay van dir: «No ens hauríem pensat mai que això comportaria tant de remenament», referint-se a la polèmica que ha desencadenat la destrucció dels mosaics dissenyats per l’artista.
«Ens hem equivocat moltíssim, no ens ho hauríem pensat mai, nosaltres no tenim cap interès a malmetre l’obra de l’Emília…» són altres expressions dels familiars, segons Pluma. El regidor va informar que el compromís és de redactar un nou projecte que garanteixi la conservació de tots els elements de l’edifici que poden tenir interès artístic.
El periòdic digital El de de Ter està aplegant tots els articles sobre l’escultura Emília Xargay que hi ha a Internet. Aquesta iniciativa es fa en defensa de l’obra de l’artista, després que la setmana passada unes obres destruïssin els mosaics que ella mateixa havia dissenyat a la façana de la seva residència de de Ter. De moment s’han trobat articles en català, castellà, francès i anglès. Hi ha articles que parlen de la vinculació de l’artista gironina amb Sud-amèrica. [Daniel Bonaventura · Diari de Girona]
Reprenen les obres a la Casa de Xargay, després que els amos i l’Ajuntament de Girona han arribat a un acord. Els treballs de restauració de la façana de la casa de de Ter on va viure i va treballar Emília Xargay, que van comportar la destrucció del mosaic que la mateixa artista va fer, es van reprendre ahir després que els propietaris i l’Ajuntament de Girona arribessin a un acord sobre la conservació de l’immoble.
El tracte és -segons va informar ahir el tinent d’alcalde de Cultura en funcions, Joan Pluma– que els amos acabaran els treballs a la façana, inclosa la consolidació de les poques peces del mosaic que han romàs al seu lloc. A continuació -va seguir Pluma-, presentaran un nou projecte sobre la rehabilitació de la casa «que sigui compatible amb la identificació de l’edifici amb Xargay».
El dia 31 de maig es van aturar els treballs després que l’Ajuntament de Girona i els propietaris, que són familiars de Xargay, van acordar trobar-se per buscar una solució per a la conservació de l’immoble.
L’edifici, malgrat el seu valor simbòlic, no està protegit per cap normativa, cosa que va facilitar que l’Ajuntament de Girona concedís la corresponent llicència d’obres per rehabilitar la façana. Al cap de poques hores d’haver-se iniciat els treballs, el dia 30 de maig al matí, El de de Ter va alertar l’Ajuntament de la destrossa del mosaic, un element artístic identificatiu del veïnat.
La Policia Municipal es va presentar a l’obra i, com que els operaris no disposaven de la documentació amb el permís, van fer aturar-la fins que, al cap d’una hora, van portar els papers. L’endemà, representants del consistori gironí i la família van acordar l’aturada dels treballs, en espera d’una reunió de les dues parts per buscar una sortida. [Ramon Esteban · El Punt]