LLUÍS COSTA
Els nous fenòmens comunicatius:
de les televisions locals a Internet

A redós d’Internet i de la seva aparent i il·limitada font de recursos informatius naixia a Girona, l’any 1999, l’Agència Catalana de Notícies INTRA-ACN -opera per Internet a noticies.net– que subministra informació d’elaboració pròpia a més de 150 capçaleres, ràdio i televisions, la majoria de caràcter local i comarcal, que són els que disposen de menys recursos, però que són els més propers al ciutadà. L’Agència Catalana de Notícies fou endegada amb fons públics procedents dels consorci per a la Comunicació Local i Comarcal.

De moment els gran diaris ja tenen penjades les seves edicions a la xarxa, mentre que a la premsa comarcal les edicions electròniques són molt més escasses, i en la majoria dels casos només introdueixen una selecció d’articles i notícies de l’edició en paper. A les comarques gironines el setmanari de Figueres Empordà fou uns dels primers d’oferir la seva edició a través d’Internet. Cal destacar que el mateix Bisbat de Girona s’introduïa, ja l’any 1997, en la teranyina mundial i creava la seva pàgina web on, entre d’altres coses, es poden consultar els seus propis mitjans de comunicació, com ara el full parroquial. Un estament tradicionalment d’evolució lenta s’avançava a la majoria d’empreses periodístiques gironines.

Al final de l’any 1999 el Diari de Girona introduí a la xarxa l’edició digital del periòdic, posteriorment ho féu El Punt i, des de l’any 2003, Presència també és a Internet, com a publicació associada al diari electrònic Vilaweb i a l’adreça www.presencia.info. En aquesta pàgina, se’n pot consultar la portada, el sumari amb els principals temes tratas a cada número, i el dossier. Així mateix, cal esmentar l’experiència del periòdic electrònic eugenienc, El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, que actualment fa una edició electrònica (www.eldimoni.com) amb la qual pretén ser un punt de referència informatiu dels veïns del que fou municipi de Santa Eugènia de Ter.

El futur dels mitjans de comunicació es presenta, sens dubte, apassionat i ple d’incerteses. Per acabar, només una reflexió que ens recordava el recentment traspassat Manuel Vázquez Montalbán: els sistemes de formació de consciència des que existeix la societat s’han aplicat a la conservació de l’ordre establert; els mitjans de comunicació han estat i són instruments sempre supeditats a la finalitat del poder. Així doncs, només amb una ferma voluntat i esperit crític, la societat en podrà pal·liar els efectes més contradictoris.

Pel seu indubtable interès i per que queda prou palès que El Dimoni és el resultat d’aquesta llarga tradició gironina de mitjans de comunicació que es remunta al 1787, eldimoni.com reprodueix [amb el vistiplau de l’autor] el text de les pàgs. 128 i 129 del darrer capítol, «Els nous fenòmens comunicatius: de les televisions locals a Internet», les dues últimes pàgines de l’estudi i prèvies a la bibliografia i l’apèndix.

Els mitjans de comunicació a Girona (1787-2003)
Autor: Lluís Costa
Col·lecció patrimoni cultural
Coedició: Ajuntament de Girona / Institut d’Estudis Gironins
Amb el suport de: Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona
Girona, desembre de 2003
[El llibre es va presentar al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Girona. Hi varen intervenir Joan B. Culla, professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona; Ramon Rovira, cap d’informatius de la Televisió de Catalunya; Enric Matarrodona, president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Narcís Soler, president de l’Institut d’Estudis Gironins; i l’autor Lluís Costa, historiador, arxiver, veí del barri de Sant Narcís i bon amic d’El Dimoni]