El dia 5 del mes de març [de 1981] a la sala d’actes de la Casa de Cultura de Girona va celebrar-se la presentació oficial de la tesi doctoral del prestigiós investigador gironí Pere Freixas, la qual ha obtingut del prestigiós i sever Tribunal la màxima qualificació de Summa cum laude. Amb el nou doctor em lliga una pregona amistat i junts hem recercat i descobert importants dades històriques sobre Girona.

A la seva amabilitat tinc la sort de poder comunicar avui als meus lectors el nom de l’arquitecte o del mestre que va fer el primer Pont del Diable i la data de la contracta establerta per a la seva construcció, notícia que també figurarà en el llibre del doctor Freixas quan sigui publicada la tesi sobre l’art gòtic a Girona, que molts esperem llegir amb il·lusió.

Doncs bé, l’arquitecte o constructor fou Guillem Granollers, del poble de Montfullà i la data del contracte correspon a l’any 1357. Així és de lacònica la notícia, però la tasca par a obtenir-la ha estat molt perllongada i ha estat la recompensa de la pacient recerca d’altres notícies diferents.

Sortosament he pogut obtenir una excel·lent fotografia del primitiu pont per gentilesa de l’Arxiu Mas, de Barcelona, allà col·leccionada d’ençà de l’any 1925, com a demostració de l’interès que el monument tenia per a la Història de l’Art i dels costums a Girona.

Era estret, a la mida per a passar-hi un carro, tenia una sola arcada de carreus ben tallats; però l’obra restant era de pedra i morter, llevat d’una cornisa de pedra picada, arrodonida, que servia de suport a una barana a cada costat del pas superior.

Donat que es trobava aigües amunt de la via del tren d’Olot, la qual passava justament allà on ara hi ha el pont nou, és clar que el Pont del Dimoni antic s’esqueia una mica més amunt de l’actual; però ara s’ha perdut tot vestigi del pont i del camí vell de Santa Eugènia de Ter.

Després d’haver estat traçada la carretera d’Anglès i establerta la via del tren d’Olot i d’haver estat tallada la carretera de Santa Eugènia de Ter per la via del Tren gros, com la gent anomenava antigament la Renfe actual, ja la via de comunicació apta per a carros i vianants va perdre gran part de la seva utilitat. Així no és estrany que fos enderrocat el nostre pont per a deixar pas a una construcció moderna i espaiosa, tot i que ja ha quedat insuficient per al trànsit dels nostres dies.

Ara que reviuen les velles tradicions del país i es desperta l’interès pels monuments antics i pels homes que els feren, crec que serà ben rebut aquest article, que vol ser un homenatge a l’artista del poble, Guillem Granollers de Montfullà, el nom del qual no es troba a cap llibre d’Història de l’Art, que jo hagi llegit, ni en cap enciclopèdia ni diccionari d’homes cèlebres del país…

D’ara en endavant un nom nou haurà de figurar entre els homes important que van afaiçonar el nostre passat, gràcies a la pacient investigació del nou doctor de la recuperada Universitat de Girona, Pere Freixas i Camps. [Retall de Los Sitios]