Un exemple estiuenc d’interior: dos municipis limítrofs sense costa comuna es picabarallen, ep! políticament i mai sense que arribi al rec, sobre qui es queda amb un centre d’art contemporani; o sobre com s’organitzen els transports públics metropolitans; o en relació al sentit de la direcció del trànsit dels carrers que tenen continuïtat entre ells. Fins i tot es renuncia unilateralment a allò que havien anunciat que farien conjuntament, presentar un programa a la Llei de millora de barris de la Generalitat, per tal que se’ls concedeixi una subvenció per a la rehabilitació dels sectors urbans veïns, tot i que s’havia dit que la unió dels dos municipis es feia amb l’objectiu que aquest projecte tingués així més possibilitats de ser escollit. Dies abans, la Conselleria de Política Territorial va desestimar el recurs del municipi petit, que demanava la revisió del pla general de l’altre, perquè inclogués un pla especial que concretés i completés el traçat del vial que afecta les hortes comunes…

Però, el totxo agermana…

… I per primera vegada, Salt i Girona, s’han posat d’acord per planificar el seu creixement fronterer. Aviat es començarà a urbanitzar el Mas Masó, que suposarà que els camps que hi ha entre el nou parc hospitalari de Salt i la piscina de Can Gibert del Pla desapareguin i donin pas a una nova zona residencial. 1.300 habitatges 1.300, 225 de protegits. Que traduït en euros són… bip! bip! (la calculadora de butxaca m’ha fet el salt!)