![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Hi ha indrets de la ciutat de Girona que encara fan olor de nou, barris on tot just s’han començat a desembalar els paquets dels equipaments bàsics. Aquí un CAP, allà una biblioteca i més enllà un col·legi d’educació primària. Els instituts, els centres de detenció de menors, les narcosales i els geriàtrics generalment vénen després.
A la zona que abans s’anomenava simplement com a Girona Sud o Girona 2, des de fa uns anys que hi ha unes barraques prefabricades provisionals que allotgen a uns nens de primària, això que ara en diuen petrés, pequatre i pecinc. A algú li va semblar que seria una bona idea posar-li el nom també provisori de CEIP Mas Quintana.
![]() |
|
La llavor dels somnis. Antònia Adroher i Carmel Rosa |
Aquestes aules aviat desapareixeran per deixar pas a una escola de veritat, d’aquelles que porten la signatura d’un arquitecte i que després s’esquerden. Quan arribi aquell moment el nom que fins ara era provisional esdevindrà definitiu. Abans que això succeeixi, l’ajuntament faria bé posant-hi un nom escaient, que no ens passi com al l’Escola del Pla de Palau que, per un designi inescrutable d’algun obscur funcionari, va quedar per sempre més com a CEIP Pla de Girona! Si el problema és de manca d’imaginació, jo els hi puc donar una idea. Hi ha una mestra que fou la primera dona regidora de l’Ajuntament de Girona i que va ser premiada amb el dubtós privilegi de donar nom a un carrer esquifit i sense cap escala de veïns, al. Em refereixo a l’Antònia Adroher i Pascual, una dona que a més va patir la repressió i l’exili, que va lluitar pel retorn de les nostres llibertat i que participà activament, fins al darrer alè, en la vida política ciutadana. Ella més que ningú s’ho mereix, ara seria un bon moment per a reparar aquell error del carrer i de passada de donar nom a una escola abans que s’hi enquisti una denominació que no té res a veure amb l’educació. Seria bona idea que per una vegada allà on els mestres hi planten la llavor del coneixement, s’hi plantés també, tal com va fer ella, la llavor dels somnis. [Barretades · Diari de Girona]
Quim Curbet és fill del
CCG Edicions
:: PROPOSTA DE RECONEIXEMENT
> Antònia Adroher: un nom per (a) una escola nova