Avui al ple Municipal s’ha aprovat el nom per a diversos carrers. Carrers nous que apareixen amb les noves urbanitzacions. D’entre aquests noms triats, n’hi ha tres que corresponen a tres dones gironines. Maria Assumpció Soler Font, Montserrat Llonch Gimbernau i Maria Castanyer Figueras.

Resulta que aquests tres noms els vaig proposar a l’Ajuntament el 30 de novembre de 2003. O sigui, que no ha passat ni un any, i hem pogut observar com ha reeixit la nostra proposta.

Maria Assumpció Soler

La Sra. Soler la vaig tractar molt. Fins pocs dies abans de morir tenia un cap molt clar. Era catalana de soca-arrel. Coneixia molt bé la història de Catalunya, i puc dir fins i tot que patia per la política catalana del dia a dia. Era vocacionalment escriptora.

Montserrat Lloch

La podia haver conegut per la fleca que tenien al carrer Nou amb la seva germana. Però la meva amistat també venia de Saus, d’on provenien els seus pares i hi tenien una casa. La seva pintura era de l’escola de l’Orihuel, per les classes del qual hi passaren gairebé tots els artistes gironins. Totes les seves obres son íntimes i humanes. Té una traça mestrívola, i la seva pintura és entenedora.

Maria Castanyer

La vaig començar a sentir i a llegir-la en poemes que publicava quan jo encara era petit. D’una familia gironina que vivia a la carretera de Santa Eugènia va tenir la vocació literària molt aviat. Molt religiosa va marxar de Girona i va estar a Blanes molt de temps, i va traduir al català la Biblia.

És a dir totes s’ho mereixen i n’estic content per totes tres.