Aquesta publicació gironina que veié la llum per primera vegada el gener de l’any 1836 i la subscripció a la qual per tres mesos costava «sis quartos» ha anat apareixent d’una manera continuada passant per diversos tallers tipogràfics. L’any 1900 inicià la seva singladura a la impremta de l’Hospici Provincial (parlem d’un període de temps en què la mainada allà acollida podien incorporar-se als tallers: d’impremta, sastreria, sabateria, taller de música i d’altres); aleshores la subscripció a la revista era de sis pessetes cada tres mesos.

Per què parlo d’un rèquiem pel BOP?

Senzillament perquè la Diputació de Girona ha decidit que d’ara endavant aquesta publicació es publiqui a internet…, i ja està, així d’una manera tan simple s’han carregat una edició local que ja feia molts anys que es feia en català, i el contingut de la qual, poca broma, era de 48 a 64 pàgines i la seva periodicitat era de tres vegades a la setmana. El Butlletí Oficial de la Província de Girona és una publicació legalística, no té gaire difusió, però que cal fullejar de tant en tant, perquè casualment el seu contingut esdevé llei. Si al costat de casa vostra algú pensa incorporar-hi una indústria nociva i perillosa, o una casa de prostitució, una vegada transcorreguts uns dies des de la seva publicació, si no heu fet la reclamació corresponent, ja no hi teniu res a fer. Per tant limitar-ne la seva difusió em sembla una decisió poc encertada.

Rèquiem pel Butlletí!

Perquè quan observo tots aquests volums, correctament enquadernats i col·locats per rigorós ordre, la qual cosa permet a moltíssimes persones consultar-los, analitzar-los d’una manera pràctica i ràpida, per a estudis de tota classe, ràpidament penso si aquests cent setanta anys d’història local que ara tenim a l’abast… els historiadors, d’aquí a cent setanta anys, amb les grans evolucions que es duen a terme en el camp de la digitalització…, podrà internet retornar-los tota la informació del que s’haurà publicat al llarg d’aquests anys?

Tal vegada la meva sigui una visió nostàlgica pel fet d’haver participat durant molts anys en la seva composició, compaginació i correcció, però no hi puc fer més, però la penjada a internet de la publicació i la seva desaparició, com a paper imprès, és el que m’ha induït a escriure aquest rèquiem pel Butlletí Oficial de la Província de Girona.

Josep Recasens i Adroher és veí del barri de Sant Narcís