Aquest dimarts -17 de març- al migdia, pujant per la Rambla he vist flors noves al monument a Rahola. Flors i papers. M’hi he acostat. Eren cartes escrites per alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Pare Coll (del barri de Sant Narcís) dedicades a Rahola.

Dilluns -16 març- al vespre, a la conferència inaugural de l’exposició dedicada a Rahola, hi havia dos nois i dues noies que van acabar amb llàgrimes als ulls al recordar la mort de l’homenatjat. Eren els protagonistes del vídeo de l’IES Carles Rahola, que dies enrere ja havien anat a trobar la Carolina Rahola a casa seva per entrevistar-la.

M’és igual que a Barcelona no ens facin cas, m’és igual que hi hagi columnistes ignorants que des de la premsa critiquin aquestes iniciatives.

M’és igual tot, menys aquests nois i aquestes noies. Potser són pocs, però n’hi ha.

S’ha acomplert l’objectiu: passar el relleu de la nostra història a una generació més.

Xavier Carmaniu Mainadé és historiador i periodista

[Manel Mesquita subscriu el text de Carmaniu]