![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
El consistori va aprovar el proppassat 15 de desembre noms nous de diversos carrers, places i jardins. Al barri de s’hi situarà la plaça Leonor Joher Besalú, que va viure al barri i va tenir una participació activa en el moviment associatiu. Al sector de Fontajau hi haurà la plaça Louis Braille, creador del sistema de lectura per a invidents. El novel·lista i poeta Roberto Bolaño tindrà a partir d’ara un carrer al sector de Domeny. El creador de la bandera estelada, Vicenç Albert Ballester, serà el nom d’uns jardins a Montilivi.
De tant en tant, convé mirar-se la llista de carrers de Girona per veure cap on van les coses. L’any 1996, un estudi del Diari de Girona revelava que dels 817 noms de carrers i places de Girona, només 12 estaven dedicats a dones (descomptant santes i marededéus): Caterina Albert, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Sibil·la de Fortià, Ermessenda de Carcassona, reina Joana, Isabel la Catòlica, Carme Gubert, Àngela Bivern, Carme Auguet, Isabel Vilà i Joana Jugan. L’any 2000, Quim Cufí i Pere Cornellà apuntaven al Dicgironari (descomptant santes i marededéus), la presència de 19 dones: les 12 esmentades anteriorment i Antònia Adroher, Lola Anglada, Aurora Bertrana, Maria Gay, Frederica Montseny, Mela Mutermilch i Mercè Rodoreda. L’any 2009, hi ha 31 dones homenatjades als carrers de Girona: les 19 abans esmentades i Celestina Vigneaux, Emília Xargay, Francesca Bonnemaison, Leonor Joher, Maria Josepa Arnau, Maria Àngels Anglada, Maria Assumpció Soler, Maria Castanyer, Maria Dolors Laffitte, Marie Curie, Matilde Alís i Montserrat Llonch.
Traient els topònims i descomptant sants, santes i marededéus, les xifres són encara ben eloqüents de l’estat de la qüestió: després de 2.000 anys d’història la ciutat de Girona ha homenatjat 269 homes i únicament 31 dones. Un reflex de la societat patriarcal històrica? Sí, però, no solament. En els darrers 13 anys, en democràcia i igualtat, s’han batejat 67 nous carrers a Girona: descomptant els topònims i les 19 dones esmentades, una vintena llarga de noms són d’homes. Mantenir més o menys l’equitat nominativa perpetua el greuge. Convindria una discriminació positiva i per descomptat una tasca pedagògica per explicar a les escoles i a la premsa per què es posen els noms i qui són les persones homenatjades. Provi el lector de fer un breu semblant de les 31 dones aquí esmentades i entendrà què vull dir. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]
Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES de Ter
i coautor del llibre IFP 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines