Els mortals que anem a peu i han coses que no entenem. Resulta que tot són normes. Que si les façanes han de ser d’uns determinats colors, que si la seguretat amb les instal·lacions de gas i electricitat són tal o qual, que si la feina així, que si l’educació cívica aixà… i resulta que avui passejant pel barri m’he trobat amb l’altra façana del Centre cívic Sant Narcís (que no menys important que la principal).

Doncs bé, resulta que a una paret de dimensions considerables, amb les finestres tapades sense remolinar, només han pintat uns tres metres des del terra.

A uns cinc o sis metres del mateix terra hi passa una instal·lació elèctrica arran de façana que no deixa continuar l’acabament de l’obra. Aquesta mateixa instal·lació passa a mig metre dels balcons de dues cases veïnes i a tocar d’un punt de llum del carrer.

A partir d’aquí, jo em pregunto

Hi ha alguna normativa que reguli aquest perill? I si hi és, qui l’ha de fer complir? Com es pot permetre que desprès d’un any d’obres ara surtin amb que no poden continuar, si hi han estat treballant cada dia al costat dels cables amb grues, elevadors, plataformes i demés eines.

I per fi, el més greu: desprès de gastar-se més d’un milió d’euros en refer el teatre del Centre cívic, no poden condicionar una línea elèctrica, tenint tots els elements possibles a l’abast?

Bé, els mortals que anem a peu som els que, amb la nostra ignorància, ho patim.

Miquel Pagès és veí del barri de Sant Narcís i mortal que va a peu