L’any passat commemoràvem els 30 anys dels ajuntaments democràtics, després d’un llarg procés de transició de les estructures de la dictadura franquista cap a la democratització general de la societat. Les associacions de veïns van ser, juntament amb els sindicats, peces claus en aquest procés. Les fortes conviccions democràtiques de molts ciutadans d’aquest país van empènyer amb la seva lluita i esforç diari a anar creant les diferents estructures democràtiques, entre elles la pròpia Associació de Veïns Santa Eugènia de Ter. Han passat els anys i el balanç democràtic és ben decebedor. Potser la famosa transició pacífica ens està passant factura. Potser, per no provocar massa a les mentalitats totalitàries, vam apostar per una tímida, tutelada i bien atada democràcia. Com exemple, ben actual és el funcionament del poder judicial, pel que sembla que no hi ha hagut transició democràtica. Però no anem tant lluny i centrem-nos en el nostre país, la nostra ciutat i el nostre barri-poble de Santa Eugènia de Ter.

Amb una puntualitat inquietant van caient eleccions i més eleccions; europees, nacionals, municipals… els ciutadans veiem dia a dia com es van allunyant els centres de poder i decisió de les nostres vides. La plaça del Vi cada dia ens sembla més llunyana, ja no diguem la plaça Sant Jaume. Els únics nexes d’unió són les cartes certificades reclamant els impostos municipals (gossos, vehicles, vivenda, escombraries, terrasses, guals…) i les costoses multes de trànsit en temps de crisi… Tot això adobat amb cants de sirena de processos participatius, participació ciutadana… Des de l’AV ja tenim molt clara la participació que se’ns demana. Participar sí, però la decisió ja és una altra història. Els processos participatius no acostumen a ser vinculants.

Darrerament algun polític ha argumentat que s’han de prendre decisions impopulars però que ho fan perquè des de la seva posició tenen una informació privilegiada i una visió integral de la ciutat i coneixen les seves necessitats i interessos. A Santa Eugènia hem patit recentment els processos participatius del Pla de barris i viles. Fa quatre anys, el de la frontissa de Santa Eugènia, procés en el que els veïns es vàrem sentir profundament enganyats, ja que en el fons tenia un caràcter simbòlic de cara a la galeria, sense cap intenció de ser vinculant i amb fortes dosis de manipulació. Total, després de quatre anys, les obres no han començat i amb moltes incògnites pendents com la de l’aparcament subterrani. El procés participatiu de la Marfà ja no es va ni plantejar vista l’experiència de la frontissa. A la plaça del Barco vam ser els veïns qui vam emprendre un altre model de participació. Tampoc ha servit per a res. De les quatre etapes de la seva remodelació, només s’ha fet una etapa, sense previsió per a les altres tres. Resultat final: han trencat l’harmonia de la plaça, l’han fet més petita, han posat més barreres, quan els veïns vàrem ser molt clars en la concepció general de la plaça.

L’enderrocament del Mercat de Santa Eugènia també va ser una altra decepció, amb el necessari que seria un mercat al barri! Han estat 14 milions d’€ invertits al Pla de barris entre Ajuntament de Girona i Generalitat i els veïns no veiem les millores que corresponen a aquesta quantitat de diners. No veiem la plaça del Barco totalment remodelada, no veiem la frontissa urbanitzada (molt ens temem que s’està guanyant temps per fer passar el famós vial que enllaci amb una sortida de l’autopista a través de les hortes), no veiem el centre de joves a l’espai que deixarà la Biblioteca Salvador Allende, no captem la senyal Wi-Fi lliure, no veiem l’aparcament subterrani planificat a la frontissa, no veiem la dinamització comercial del barri (ha desaparegut del barri el projecte de Girona emprèn).

Sí, és cert que s’han remodelat els carrers Orient i Maçana, però ¿cal que hi hagi un Pla de barris per arreglar els carrers? (els carrers del Carme i Rutlla no l’han necessitat). És cert que la remodelació de la Marfà finalment ha començat, però no veiem clara la futura gestió d’aquest espai. Voldríem haver participat en la distribució dels espais i en el disseny de la gestió, però aquesta participació podria haver contradit els plans preestablerts des de la plaça del Vi. L’any vinent venen eleccions i poden canviar moltes promeses fetes entorn d’aquest espai. Lamentem també que la Marfà no tingui una plaça amplia davant de la mateixa. Ara, dos edificis nous ho impedeixen. Tampoc s’ha previst cap espai d’aparcament, quan l’Ajuntament és el primer en exigir aparcament públic quan s’obre un supermercat, per exemple. Avui dia ja es dóna la situació de que a l’hora de més activitats a Can Ninetes (que tampoc té previst aparcament suplementari ni pels companys discapacitats), sistemàticament la grua fa una ronda a veure quin usuari del Centre cívic enganxa.

Creiem que 14 milions d’€ tindríem que haver tingut un major impacte. Però una mala priorització, planificació, elaboració, gestió i execució dels projectes han obligat a re-elaborar els mateixos, modificar, mutilar i descartar alguns projectes com la reconversió de la Biblioteca Allende en centre pels joves. Tot plegat ha anat encarit els diferents projectes; el més escandalós és el de l’antic Mercat de Santa Eugènia en que s’ha doblat el pressupost i encara no veiem ni la mini placeta Leo Joher.

L’aparcament subterrani de la frontissa està pràcticament descartat, quan la Generalitat ja havia compromès el 50% del seu cost però, l’Ajuntament contravenint el conveni del Pla de barris, es va voler estalviar l’altre 50% amb una concessió privada. Total, la Generalitat va treure l’aparcament del Pla de barris.

	«Pont del Dimoni. 1968. El pont, construït el 1357, delimitava Girona amb el Pla de Santa Eugènia. Observem la numeració de les pedres per tal de ser reconstruït en un altre indret… encara ho estem esperant» FOTO: NARCÍS SANS (1968)

Ja en diem el barri del ni-ni: ni plaça del Barco, ni aparcament subterrani, ni urbanització de la frontissa, ni centre per a joves, ni dinamització comercial, ni… i ni Pont del Dimoni i ni servidors públics que escoltin els veïns i, una cosa ben fàcil i senzilla, que estimin el nostre barri. Encara gràcies que els projecte socials, gràcies al Pla Educació i Convivència (PEiC), ha tingut un notable impacte en el barri, però que signifiquen només un 10% del Pla de barris.

Una de les premisses del Pla de barris és que es tenia que portar a terme amb la participació de tot el teixit associatiu del sector i per això hem assistit religiosament a les diferents instàncies de coordinació com el Consell Directiu i el Consell d’Avaluació i Seguiment, però sense ser escoltats ni cap poder de decisió. Pots opinar, però decideixen els que tenen la responsabilitat de decidir, però no ens enganyem, amb els nostres diners. Per aquesta raó, l’AV es va retirar l’any passat del Consell Directiu del Pla de barris.

Creiem que aquests diners han estat mal gestionats, la prova està en l’endarreriment de les obres (ja han passat els quatre anys per executar-les i ja estem en un període de pròrroga que ens ha fet perdre diners de la Generalitat per continuar els projectes socials a través del Contracte de barri: ara els ha tingut que posar l’Ajuntament).

Vàrem demanar a la senyora alcaldessa, en carta adreçada el mes de maig de 2009, responsabilitats tècniques i polítiques de tot aquest desgavell, però des de l’Ajuntament no ho han cregut oportú i se’ns ha demanat recentment a la Junta de l’AV ser més positius i optimistes i que valoréssim les obres i la gran oportunitat que significa el Pla de barris. Ho hem intentat, però l’opinió generalitzada i el descontent dels veïns ens obliguen a ser portaveus de tot el malestar i a continuar lluitant per rescatar el Pla de barris i a seguir demanant responsabilitats.

Fins i tot, en els dos darrers mesos hem vist com han estat retirant els cartells col·locats a la plaça del Barco i a la frontissa (un total de 10 cartells grans) informant als veïns i reclamant les irregularitats del Pla de barris). Tornem al començament d’aquest article i ens preguntem si tampoc s’ha fet la transició democràtica cap a la llibertat d’expressió.

I si en el Pla de barris no hem tingut cap poder de decisió, ni els nostres regidors elegits democràticament ens han tingut en compte, ara imagineu-vos en decisions com la de fer travessar pel mig de Girona el Tren d’Alta Velocitat. Amb tots els diners que s’haguessin estalviat si es fes passar per fora, haguéssim fet una Girona nova.

Veure com es van prenent decisions sense tenir en compte les opinions dels ciutadans, mina la democràcia i redueix a aquesta a un ritual simbòlic cada quatre anys.

Ara tots els partits recolzen el referèndum sobre la independència, amb el Girona decideix, i aquí tremolem perquè una Catalunya independent amb una democràcia tant deteriorada, i uns servidors públics que s’eternitzen en el càrrec, que no estimen els seus barris, que prioritzen altres interessos als legítims dels ciutadans, no auguren res bo en una Catalunya independent; primer hauríem de lluitar de nou com fa 40 anys per reconquerir la democràcia.

Voldríem un regidor de barri sensible, que fes causa comuna amb els veïns

L’AV i molts dels veïns conscients de la situació ens sentim desemparats per la classe política, ja no sabem com fer-ho per ser escoltats, ja no sabem com poder ser positius i col·laboradors amb l’Ajuntament. Creiem que seria la millor manera de fer un barri amb més qualitat de vida, però a vegades pensem que tenim diferents interessos. Voldríem un regidor de barri sensible, que estimés el nostre barri, que fes causa comuna amb els veïns, que cuidés els petits detalls, en aquests, encara que no ho sembli, és on es demostra la preocupació i amor pel barri i per Girona.

Els que formem l’AV hi estem per millorar el barri, no ens mou cap animadversió cap als polítics, regidors… fem voluntàriament la nostra tasca molt a gust, perquè en el fons ho fem per nosaltres mateixos, la nostra família, els nostres amics, els nostres veïns, perquè no volem un barri degradat, perquè volem seguir vivint aquí, perquè volem que els nostres amics s’hi quedin, perquè ens agrada la varietat de veïns de diferents procedències, perquè aquesta riquesa multicultural és molt positiva per la futura convivència del barri i per l’enriquiment social de la nostra mainada.

També hem trobat servidors públics col·laboradors

I acabem dient que per sort no tot és negatiu i que des de l’Ajuntament també hem trobat servidors públics col·laboradors, entusiastes i compromesos amb el barri i creiem que es just reconèixer la seva feina ben feta i citem, amb el risc que ens deixem algú, les brigades municipals, la gent de medi natural, la gent de dinamització del territori, la gent dels serveis socials, la gent del Centre cívic Can Ninetes, amb el seu director, la gent d’Esports, la policia municipal, etc… Gràcies a tots ells i a la resta d’entitats del barri ens animem a seguir endavant, però també amb la responsabilitat de transmetre les inquietuds i malestar dels veïns.

Ramon Macaya, president, i la Junta de l’AV Santa Eugènia de Ter