L’11 de maig -de 2018- es va llegir el veredicte del 15è Premi Poincaré, organitzat per la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Aquest premi va nèixer el curs 2003-2004 impulsat per iniciativa del Dr. Sebastià Xambó qui, essent aleshores degà de la FME, aprofitant que es commemorava el 150è aniversari del naixement del matemàtic francès Jules Henri Poincaré, l’FME va convocar per primer cop el Premi Poincaré al millor Treball de Recerca en Matemàtiques per a estudiants de 2n de Batxillerat. El balanç de la 1a edició del premi va ser tan positiu, quantitativament i qualitativament, que el jurat va acordar demanar a l’FME la convocatòria anual del Premi Poincaré.

Els primers anys van ser molt modestos, com tots els concursos i premis. Es presentaven treballs notables i a l’acte de lliurament de premis hi participava, relativament, poca gent. Però darrerament el nivell dels treballs ha pujat exponencialment i el jurat cada vegada ho té més complicat per poder premiar els treballs que sobresurten dels altres. A més, paral·lelament, el volum de treballs presentats ha pujat també de manera substancial.

El nostre institut -el Santa Eugènia- sempre ha estat molt receptiu amb aquest tipus de propostes i no hem deixat escapar cap oportunitat de les que se’ns han presentat. I el nostre historial en aquest premi és, si més no, digne de comentar.

Vam començar la nostra participació el curs 2008-2009 amb dos treballs

Com es resol una quíntica?, de l’Anna Febrer i Galvany, un treball que analitzava els mètodes numèrics més importants per a la localització de zeros d’equacions no lineals.

Dinàmica de poblacions. El model logístic de May, de l’Igor Kopytov, una anàlisi elemental dels sistemes dinàmics unidimensionals i de com apareix el caos en sistemes deterministes.

Aquella edició l’Anna va rebre una menció honorífica, essent un dels vuit treballs finalistes; el següent curs començaria els seus estudis en Matemàtiques a la mateixa FME de la UPC.

La següent edició que vam participar va ser la del curs 2011-2012

Una edició que recordem especialment des del Santa Eugènia. Només vam presentar un treball, però quin treball! La Wei Huang i el seu On s’amaguen els nombres primers? va guanyar aquell any, comentant-se l’altíssim nivell del seu treball sobre la hipòtesi de Riemann, un dels 7 problemes del Mil·lenni. La Wei va seguir els passos de l’Anna i va estudiar el grau de Matemàtiques a la Universitat de Barcelona.

Hi vam tornar quatre anys més tard; el curs 2015-2016, de nou dos treballs

Fraccions contínues, de la Liqn Chen (germana de la Wei!), que per molt poc no va entrar al podi. Va rebre una menció especial per un treball molt seriós i constructiu sobre unes estructures matemàtiques prou complexes.

El joc dels quatre nombres, d’en Mahdi Beddidi, que també va rebre menció especial. El seu era un treball modest, però amb un rerefons que va atraure l’atenció del jurat.

I aquest curs 2017-2018; hi hem tornar amb dos treballs

El problema del nombre congruent, de la Valerie Katimi i Varela, un rigorós treball que comença amb un vell problema matemàtic plantejat fa més de 2.000 anys i que esperem acabi tancant-se el segle XXI amb l’ajut de les corbes el·líptiques, unes de les eines matemàtiques més potents introduïdes el segle passat. Per aquest treball tan notable, la Valerie ha rebut una menció especial, essent una de les 11 finalistes.

Sobre la resolució de les equacions algebraiques, d’en David Arribas i Viera, que ha rebut el 3r premi! El seu és un treball sobre un dels anomenats teoremes negatius, uns determinats resultats matemàtics que demostren la no existència de solucions a un problema.

Els membres del jurat d’aquesta edició van lloar l’altíssim nivell dels treballs presentats. De fet, van arribar a comentar que havia estat una de les edicions amb nivell més alt, com va demostrar la Sílvia Casacuberta, guanyadora d’aquesta edició amb el treball La funció factorial: divisibilitat de coecients binomials i convergència de sèries p-àdiques. Des d’aquestes línies rebi la nostra enhorabona i la més cordial felicitació pel seu treball. Aprofitem també per felicitar la Mariona Sánchez i Alcázar, que va classificar-se en segona posició per un treball sobre el mètode de Newton.

Després de la lectura de l’acta del jurat es va procedir, com és habitual, a una presentació dels tres primers premis per part dels alumnes guanyadors.

No voldríem acabar aquest article sense agrair a la FME la seva empenta per tirar endavant un premi ja fortament consolidat, i especialment al seu actual degà, en Jaume Franch, i en Jaume Soler, vicedegà de Relacions Internacionals.