Fou justament l’horror dels arbres tallats a la carretera de Santa Eugènia el que inspirà Torres Monsó a realitzar l’escultura més emotivament significativa de la ciutat: l’homenatge a Carles Rahola. L’escultura, situada al capdamunt de la Rambla, entre el quiosc i el Punt d’Informació annex a la sala Fidel Aguilar, representa dues dones que s’horroritzen del que veuen. Ara mateix, a dalt de la peanya d’homenatge al periodista Rahola, el conjunt escultòric vol significar l’horror per la pena de mort; però originàriament Torres Monsó la va concebre per plasmar dues dones esverades de veure com es tallaven arbres.

L’espectacle dels 26 arbres tallats, abatuts, serrats i tornats llenya del tram de la carretera de Santa Eugènia que va de la plaça Marquès de Camps a la Travessia del Carril ha estat molt depriment. D’acord que, amb les arrels, els arbres havien destrossat les voreres i les havien tornat perilloses per als vianants; d’acord que la remodelació i arranjament de la zona requeria una intervenció important; d’acord amb tot això; però la desfeta i malbaratament de tanta vida i de tanta ufana al cor de la ciutat deixa sempre un punt de desil·lusió, un punt de ràbia per la pertinaç estupidesa humana de menystenir altres formes de vida.

Només en un any, l’Ajuntament ha arrancat 90 arbres entre la plaça Hospital, la plaça Pompeu Fabra i el carrer Joan Maragall; 26 més a la carretera de Santa Eugènia; i alguns més a la plaça Ferran el Catòlic, a la plaça Sibil·la de Fortià i a la Devesa. L’any 1987, l’Ajuntament va publicar un àlbum de cromos amb textos de Joan Vallès intitulat Els arbres de Girona. S’hi recullen, ben il·lustrats els arbres que llavors hi havia a la ciutat, una guia didàctica excepcional. Aniria bé actualitzar-lo i reeditar-lo. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines